Gas liquat del petroli
  | |
| Substància química | type of mixture of chemical entities (en)  |
|---|---|
| Propietats | |
| Pressió de vapor | 1 atm (a 20 ℃) |
| Perill | |
| Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 1.800 mg/m³ (10 h, Estats Units) |
| IDLH | 3.440 mg/m³ i 4.740 mg/m³ |
| Altres | |
| gas inflamable i fluid comprimit | |
Un gas liquat del petroli o GLP és una mescla de gasos, principalment propà i butà que serveix com a combustible fòssil o com a matèria primera en al indústria química, sobretot per a produir plàstics.[1] Són presents en el petroli cru i en el gas natural. És més barat com que durant molt de temps s'ha considerat gairebé com un subproducte del petroli, amb un procés de refinatge molt menys complex.[2] És menys contaminant que els altres combustibles fòssils i certs el veuen com un combustible de transició.[3]
Té un poder calorífic superior al gas natural i una densitat més gran que la de l'aire. Serveix de combustible per a automòbils, refineries i ús domèstic així com per a fabricar olefines, primera matèria per a la producció de productes com ara la majoria dels plàstics.[4] Reemplaça els gasos de clorofluorocarboni, nocives per a la capa d'ozó com a propulsor en aerosols[5] així com en sistemes de refrigeració i bombes de calor. Tot i això sempre roman inflamable i comporta un risc d'incendi, per això es desenvolupen bombes amb diòxid de carboni (CO₂).[6]
Fabricació
[modifica]A partir de petroli
[modifica]
S'obté en les torres de destil·lació del petroli cru o d'hidrocarburs pesants (fuel-oil, olis lubricants, parafines i betum o asfalt) a les plantes petroquímiques. Els components més lleugers, com el LPG, no condensen dins la columna, sinó que surten com a gasos i es recuperen posteriorment per compressió i refredament (vegeu imatge). També es pot obtenir mitjançant processos de craqueig, com el craqueig catalític fluid (FCC, de l’anglès fluid catalytic cracking), que trenquen hidrocarburs més pesants en molècules més lleugeres.[7]
A partir de gas natural
[modifica]El gas natural conté propà i butà.[8] En poden ser extrets per processos consistents en la reducció de la temperatura del gas fins que aquests components i altres més pesants es condensin. Els processos utilitzen refrigeració o turboexpansors per aconseguir temperatures més baixos de -40 °C necessàries per recuperar el propà. Subseqüentment aquests líquids són sotmesos a un procés de purificació per a produir propà i butà líquid o directament GLP.[9]
Producció
[modifica]La producció mundial de 2024 va atènyer de 370 milions de t., un creixement de 3% respecta a l'any anterior. Va ser utilitzada en gran part per la indústria química com a primera matèria. Els Estats Units van produir el doble de GLP que l'Orient Mitjà, amb 110 milions de t en comparació amb els 52,5 milions de tones. L'Orient Mitjà investeix per a augmentar la capacitat de producció per els propers anys.[10]
La capacitat de producció de gas líquid renovable (RLG) augmenta ràpidament. Va passar de les 0,3 milions de t/any del 2023 a les 0,48 t/any el 2024 (+60%). El biopropà es produeix principalment com a subproducte de l'oli vegetal hidrotractat. La demanda de combustibles d'aviació sostenibles n'impulsa el creixement. El volum encara és marginal en comparació amb la producció fòssil.[10]
Impacte ambiental i altres riscs
[modifica]
Els GLP cremen sense fum ni sutge i, per tant, es classifiquen com menys nocius per a l'ambient.[5] La combustió produeix diòxid de carboni (CO₂), tot i que lleugerament menys que amb altres combustibles, i també una petita quantitat de monòxid de carboni. Allibera 0,24 kg de CO₂/kWh el que és menys que el carbó (0,36 kg/kWh) o el gasoil (0,27 kg/kWh) o el coc de petroli (0,35 kg/kWh), però més que el gas natural (0,18 kg/kWh).[11] Crema de manera més neta que els hidrocarburs de pes molecular més elevat, perquè allibera menys aerosols atmosfèrics.[12]
No és pas tòxic, però pesa més que l'aire i en cas fuita en llocs tancats pot reemplaçar l'aire respirable. És explosiu i s'encén fàcilment en cas de fuites durant el transport i el processament, la qual cosa pot provocar incendis o explosions, especialment en espais confinats.[13][14]
En cas de combustió incompleta o mala combustió, es pot produir un excés de monòxid de carboni i una intoxicació que pot ser mortal.[15] Els estufes en llocs habitats s'han d'utilitzar amb precaució i sempre amb una bona aeració. En el cas d'instal·lacions fixes, cal controlar l'estat de les xemeneies i respectar les instruccions d'ús i manteniment.[16]
Vegeu també
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ «gas liquat del petroli». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑
- ↑ Casanovas, Josep «La solució més immediata». El Punt Avui, 17 setembre 2009.
- ↑ Witsch, Kathrin «Ölkonzerne: Die Multis setzen auf Plastik statt Kraftstoff [Companyies petrolieres: Les multinacionals se centren en el mercat del plàstic en lloc del combustible]» (en alemany). Handelsblatt, 18-06-2018 [Consulta: 23 març 2026].
- 1 2 Baerns, Manfred; Behr, Arno; Brehm, Axel; Gmehling, Jürgen; Hinrichsen, Kai-Olaf. «Produkte von Kraftstoffraffinerien.». A: Technische Chemie (en alemany). John Wiley & Sons, 2023-03-13, p. 680. ISBN 978-3-527-81956-0.
- ↑ «Strengere regelgeving voor koelmiddel bij warmtepompen vanaf 2027: is dit toestel de toekomst? “Niet ontvlambaar en dus veiliger”» (en neerlandès). Het Laatste Nieuws, 10 novembre 2025.
- ↑ «A Step-by-Step Guide to LPG Production» (en anglès). Chem Analyst News. Chem Analyst. [Consulta: 23 març 2026].
- ↑ «Flüssiggas: Herstellung, Arten und Verwendung» (en alemany). Das Haus. [Consulta: 23 març 2026].
- ↑ Kumar Sharma, Vipin «Liquefied Petroleum Gas: A Comprehensive Review of Its Manufacturing and Refining Routes». Progress in Petrochemical Science, 7, 2, 14-05-2025. DOI: 10.31031/PPS.2025.07.000656.
- 1 2 «Global LPG growth defies 2024 headwinds» (en anglès). Latest Market News. Argus, 16-09-2025. [Consulta: 23 març 2026].
- ↑ Guia de càlcul d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) (pdf). Barcelona: Generalitat de Catalunya - Oficina Catalana del Canvi Climàtic, maig 2023, p. 28.
- ↑ OECD. Green Finance and Investment Promoting Clean Urban Public Transportation and Green Investment in Kazakhstan (en anglès). OECD Publishing, 2017-10-24, p. Annex A. p. 124. ISBN 978-92-64-27964-3.
- ↑ Liang, He; Wang, Tao; Luo, Zhenmin; Wang, Xuqing; Kang, Xiaofeng «Risk Assessment of Liquefied Petroleum Gas Explosion in a Limited Space [Avaluació del risc d'explosió de gas liquat de petroli en espais tancats]». ACS omega, 6, 38, 28-09-2021, p. 24683–24692. DOI: 10.1021/acsomega.1c03430. PMC: 8482491. PMID: 34604650.
- ↑ Wang, Yaxing; Lian, Zheng; Zhang, Qi «Effect of Ignition Location and Vent on Hazards of Indoor Liquefied Petroleum Gas Explosion [Efecte del lloc d'ignició i la ventilació sobre els riscos d'explosió de gas liquat de petroli a l'interior]» (en anglès). Combustion Science and Technology, 189, 4, 03-04-2017, p. 698–716. DOI: 10.1080/00102202.2016.1246442.
- ↑ Altimir, Marta; Couso, Carles. «190 intoxicacions per monòxid de carboni aquest hivern a les comarques de Girona». Ràdio Girona. SER, 04-03-2026. [Consulta: 23 març 2026].
- ↑ «Evita les intoxicacions amb calderes, estufes, escalfadors i llars de foc». Departament d'Interior i Seguretat Pública - Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 març 2026].
