Ladislau IV de Polònia

Ladislau IV de Polònia

Ladislau IV de Polònia, Rei de Polònia, Gran Duc de Lituània, Rutènia, Prússia, Masòvia, Samogítia i Livònia; elegit Gran Duc de Moscou.
Biografia
Naixement	9 juny 1595 Łobzów (en)
Mort	20 maig 1648 (52 anys) Merkinė
Sepultura	Tombes Reials de la Catedral de Wawel Catedral de Vílnius
Rei de Polònia
8 novembre 1632 – 20 maig 1648
Tsar de Totes les Rússies
1610 – 1613 ← Vassili IV de Rússia – Miquel I de Rússia →
Staroste de Jaworów (fr)
Staroste de Hrubieszów (fr)
Staroste de Solec (fr)
Staroste de Merecz (fr)
Staroste de Borissov (fr)
Tenutary of Krzepice (en)
Activitat
Ocupació	monarca
Activitat	1620 - 1648
Participà en
1632	Smolensk War (en)
Altres
Títol	Tsar de Totes les Rússies (1610–1612) Gran duc de Lituània
Família	Dinastia Vasa
Cònjuge	Maria Lluïsa Gonzaga (1646–1648) Cecília Renata d'Habsburg (1637–1644)
Fills	Władysław Konstanty Waza  () Jadwiga Łuszkowska Sigismund Casimir de Poland  () Cecília Renata d'Habsburg Maria Anna Izabela Wazówna  () Cecília Renata d'Habsburg
Pares	Segimon III Vasa   i Anna d'Àustria
Germans	Anna Catarina Constància Vasa Carles Ferran Vasa Alexandre Carles Vasa Joan Albert Vasa Joan II Casimir Vasa Anna Maria Vasa
Premis
Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or
Signatura

Ladislau IV de Polònia (polonès: Władysław IV Waza) (Łobzów, 9 de juny de 1595 - Merkinė, 20 de maig de 1648) fou rei de Polònia. Fill de Segimon III i d'Anna d'Habsburg. Tsar de Rússia (1611 - 1613) i rei de la mancomunitat polonesa-lituana (1632 - 1648), i legalment, però no de forma efectiva, rei de Suècia fins a 1648.

El 1610, amb 15 anys, va ser elegit pels boiars com Tsar de Rússia com Ladislau I, durant els disturbis que van seguir la mort de Borís Godunov. La seva elecció va ser part de la intenció del seu pare Segimon III de conquerir el conjunt de Rússia i convertir al catolicisme al seu poble. No obstant això, no va poder mai Ladislau regnar a Rússia, perquè els seus seguidors eren provisionals i depenia de la política interna, entre les fluctuacions dels boiars. Es va acontentar a portar el títol, sense poder, fins a 1634. El 1613, Miquel I de Rússia, fundador de la dinastia Romanov és elegit per la Sobor zemské (assemblea representativa).

escut d' armes de la dinastia vassa.

Va portar a terme dues expedicions sobre Moscou (1612 i 1617-1618). Durant la Primera Guerra del Nord va lluitar contra els russos als que va obligar a signar la pau de Polanov el 1634, en què va obtenir els territoris de Daugava i el Dnièper. Va tractar de conciliar els protestants i catòlics en el simposi a Toruń, va derrotar els moscovites transformat la pau de Déoulino, negociada pel seu pare, en pau perpètua, i va aconseguir la consolidació de la posició de Polònia en el Mar Bàltic després de la conclusió de treva amb Suècia. Va morir mentre els cosacs d'Ucraïna començaven a revoltar-se contra els senyors polonesos.

Es va casar amb la seva cosina germana Cecília Renata d'Habsburg, filla de l'emperador Ferran II i de Maria Anna de Baviera. Aquest matrimoni no va tenir descendència, i en segones núpcies es va casar amb Maria Lluïsa de Gonzaga, Princesa de Màntua i de Nevers, de la qual tampoc va tenir successió.