✕
Vés al contingut

Agència Internacional de l'Energia Atòmica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióAgència Internacional de l'Energia Atòmica
Image Image
Flag of International Atomic Energy Agency (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Image
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtAIEA, IAEA, OIEA i МАГАТЭ Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganització establerta per les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialrus, anglès, francès, castellà, àrab i xinès Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1957
Activitat
Membre deDigital Preservation Coalition
International Association of Scientific, Technical, and Medical Publishers Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Gerent/directorRafael Grossi (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Treballadors2.500 (2021) Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriuOrganització de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Filial
Xarxa Internacional de Biblioteques Nuclears
International Atomic Energy Agency - Trieste (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Indicadors econòmics
Pressupost380 M€ (2021) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Identificador ISILOCLC-V5E Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webiaea.org Modifica el valor a Wikidata
GitHub: IAEAOrg
Facebook: iaeaorg X: iaeaorg Instagram: iaeaorg LinkedIn (empresa): iaea Youtube (canal): UCJjzF7cdxa0jZv_fDE_wm4A Flickr: 35068899@N03 Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Map

L'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA), també anomenat Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA) és el centre mundial de cooperació en el camp nuclear. L'AIEA és un organisme de les Nacions Unides, i treballa amb els seus estats membres per tal de promocionar l'ús pacífic i segur de les tecnologies nuclears. L'AIEA pertany als òrgans connexos del sistema de les Organització de les Nacions Unides.

Tenint com a objectiu assegurar que l'assistència prestada no s'utilitza amb fins militars, l'OIEA va establir normes de seguretat nuclear i protecció ambiental, ajuda als països membres mitjançant activitats de cooperació tècnica; i anima l'intercanvi d'informació científica i tècnica sobre l'energia nuclear.

Compta amb assessors, equip i capacitació per a subministrar assistència als governs en desenvolupament i promou la transmissió de coneixements teòrics i pràctics perquè els països receptors puguen executar eficaç i segurament els seus programes d'energia atòmica.

Formula també normes bàsiques de seguretat per a la protecció contra radiacions i publica reglaments i codis de pràctiques sobre determinats tipus d'operacions, inclòs el transport de material radioactiu.

L'OIEA té 151 estats membres[1] i la seva seu central a Viena (Austria) amb seus regionals a Ginebra, Nova York, Toronto i Tokyo; i en novembre de 2010 compta amb més de 2200 treballadors de més de 90 països.[2]

Història

[modifica]

L'AIEA va ser creada com a resposta al descobriment de l'energia atòmica i el seu ús militar. El 1953 el president estatunidenc Dwight David Eisenhower va desenvolupar a l'assemblea general de les Nacions Unides de 1953 el seu famós lema "Àtoms per a la pau" (Atoms for Peace). A partir de llavors més de 80 països van començar a debatre l'estatut de la futura AIEA.

Aquest organisme començà a funcionar a Viena el 29 de juliol de 1957 i en novembre del mateix any l'Assemblea General de l'ONU aprovà un acord sobre la relació de l'OIEA amb l'ONU, a fi de tractar d'accelerar i augmentar la contribució de l'energia atòmica per a finalitats pacífiques, salut i prosperitat a tot el món.

Moments clau de la intervenció de l'AIEA han estat els següents:

L'any 2005 l'organisme i el seu director general Mohamed el-Baradei van rebre el Premi Nobel de la Pau. El comitè els va concedir aquest premi per:[4]

« […] és l'OIEA qui controla que l'energia nuclear no s'utilitza de forma indeguda amb propòsits militars […] en el moment en què els esforços del desarmament estan a un punt mort i existeix perill que l'armament nuclear proliferi en els estats i en els grups terroristes [...] »

Estatuts

[modifica]

Segons els estatuts de l'AIEA (en anglès, International Atomic Energy Agency o IAEA), l'organisme procurarà accelerar i augmentar la contribució de l'energia atòmica a la pau, la salut i la prosperitat al món sencer, i sempre que li sigui possible s'assegurarà que aquesta assistència no és utilitzada amb finalitats militars.

L'organisme està autoritzat per a:

  • Fomentar i facilitar la investigació, el desenvolupament i l'aplicació pràctica de l'energia atòmica amb fins pacífics.
  • Proveir els materials, serveis i instal·lacions necessàries per a l'esmentada investigació i desenvolupament, inclosa la producció d'energia elèctrica, tenint en compte les necessitats de les regions insuficientment desenvolupades (ja que no és un servei gratuït).
Un estat membre de l'AIEA es compromet a subministrar-li els materials (fissionables i no fissionables) que prèviament s'hagi acordat. Els materials així subministrats quedaran sota la responsabilitat de l'AIEA, i aquesta es compromet a emmagatzemar-los lluny de la intempèrie, usos i trasllats indeguts, danys, ocupació o sabotatge, i evitant la concentració geogràfica d'aquests.
  • Promoure l'intercanvi d'informació científica i tècnica, així com de científics i d'experts, en matèria d'utilització de l'energia atòmica per a fins pacífics. Un estat membre de l'AIEA es compromet a donar-li la informació considerada d'utilitat.
  • Establir i aplicar salvaguardes destinades a assegurar que els materials fissionables, (és a dir, plutoni 239, urani 233, urani enriquit amb isòtops 235 o 233, material que contingui els esmentats elements, o allò que determini la Junta de Governadors de l'AIEA), no són utilitzats amb finalitats militars. I tampoc la resta de materials, serveis i instal·lacions subministrats per l'AIEA o sota la seva supervisió.
  • Establir o adoptar normes de seguretat per a protegir la salut i la propietat.
  • Adquirir o establir instal·lacions i equipaments per a l'exercici de les funcions autoritzades quan aquests siguin inadequats i insatisfactoris.

En l'exercici de les seves funcions actuarà d'acord amb els principis de les Nacions Unides per a fomentar la pau i la cooperació internacional, per tal d'assolir el desarmament mundial, però també ha de respectar els drets sobirans dels respectius estats membres.

Com a mínim cada any se celebra una "Conferència General" entre tots els estats membres. En aquesta reunió s'aprova l'admissió de nous membres, se suspenen els drets d'un estat membre, s'examinen i s'aproven els informes que cal presentar a les Nacions Unides o a alguns dels seus organismes especialitzats, i es duen a terme tasques de control pressupostari i representatiu (per exemple, l'elecció dels membres de la Junta de Governadors, que han de ser els estats membres capdavanters en la tecnologia atòmica).

El Director General de l'AIEA, actualment Mohamed al-Baradei, és nomenat per un període de 4 anys.

L'AIEA ajuda els estats membres que li sol·licitin a emprendre un projecte d'investigació, desenvolupament o aplicació pràctica de l'energia atòmica amb fins pacífics. Per això l'AIEA s'assegura que el sol·licitant disposa de fons econòmics, personal qualificat i plans de seguretat i de salut adients. Un cop aprovat el projecte, s'establiran previsions de material fissionable i del trasllat d'aquest, i les condicions de l'adquisició d'equipaments i instal·lacions que li proveirà la mateixa AIEA o altres estats membres. A més a més, l'estat membre es compromet a:

  • a. No fer servir els materials i equipaments per a finalitats militars.
  • b Ser sotmès per les salvaguardes següents:
    • Examen dels plànols de les instal·lacions, inclosos els reactors nuclears, per tal que no siguin utilitzats amb finalitats militars, i perquè segueixin les normes de protecció de la salut i seguretat.
    • Portar i presentar el registre d'operacions i informes sobre la progressió dels treballs.
    • Posar a disposició de l'AIEA tot material fissionable excedent.
    • Proporcionar als inspectors de l'AEIA tota informació i accés a les instal·lacions i equipaments.
    • En cas d'incompliment i després d'un període raonable sense que l'estat membre corregeixi la situació, l'AIEA podrà donar per suspesa l'assistència i podrà retirar aquells materials i equipaments posats a disposició de l'esmentat estat membre, i en última instància podrà suspendre els drets inherents a la qualitat de membre de l'AIEA.

Pertinença

[modifica]

El procés per adherir-se a l'OIEA és bastant senzill.[5] Normalment, un estat notificaria al director general el seu desig d'adherir-s'hi, i el director presentaria la sol·licitud a la Junta per a la seva consideració. Si la Junta recomana l'aprovació i la Conferència General aprova la sol·licitud d'adhesió, l'estat ha de presentar el seu instrument d'acceptació de l'Estatut de l'OIEA als Estats Units, que funcionen com a govern dipositari de l'Estatut de l'OIEA. L'estat es considera membre quan es diposita la seva carta d'acceptació. Els Estats Units informen llavors a l'OIEA, que ho notifica als altres estats membres de l'OIEA. La signatura i la ratificació del Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP) no són condicions prèvies per a l'adhesió a l'OIEA.

L'AIEA té 181 estats membres.[6] La majoria dels membres de l'ONU i la Santa Seu són estats membres de l'AIEA.[6]

Quatre estats s'han retirat de l'AIEA. Corea del Nord va ser un estat membre del 1974 al 1994, però es va retirar després que la Junta de Governadors descobrís que incomplia el seu acord de salvaguardes i suspengués la major part de la cooperació tècnica.[7] Nicaragua es va convertir en membre el 1957, va retirar la seva pertinença el 1970 i es va reincorporar el 1977,[8][9] Hondures es va unir el 1957, es va retirar el 1967 i es va reincorporar el 2003,[10] mentre que Cambodja es va unir el 1958, es va retirar el 2003 i es va reincorporar el 2009.[11][12][13]

Crítica

[modifica]
Image
Experts de l'AIEA a la Unitat 4 de la Central Nuclear de Fukushima Daiichi

El 2011, l'especialista rus en accidents nuclears Yuliy Andreev va criticar la resposta a Fukushima i va dir que l'AIEA no va aprendre del desastre de Txernòbil de 1986. Ha acusat l'AIEA i les corporacions de'ignorar deliberadament les lliçons del pitjor accident nuclear del món fa 25 anys per protegir l'expansió de la indústria.[14] El paper de l'AIEA com a defensor de l'energia nuclear l'ha convertit en un objectiu de protestes.[15]

La revista Nature ha informat que la resposta de l'IAEA al desastre nuclear de Fukushima Daiichi del 2011 al Japó va ser "lenta i de vegades confusa", cosa que va provocar que l'agència adoptés un paper més proactiu en la seguretat nuclear. Però els experts nuclears diuen que el mandat complicat de l'agència i les restriccions imposades pels seus estats membres fan que les reformes no es produeixin ràpidament ni fàcilment, tot i que és molt probable que es revisi la seva escala d'emergència INES donada la manera confusa en què es va utilitzar al Japó.[15]

Alguns científics diuen que els accidents nuclears de Fukushima han revelat que la indústria nuclear no té prou supervisió, cosa que ha portat a renovar les peticions per redefinir el mandat de l'IAEA perquè pugui vigilar millor les centrals nuclears de tot el món.[16] Hi ha diversos problemes amb l'IAEA, diu Najmedin Meshkati, de la Universitat del Sud de Califòrnia:

« Recomana normes de seguretat, però els estats membres no estan obligats a complir-les; promou l'energia nuclear, però també supervisa l'ús nuclear; és l'única organització mundial que supervisa la indústria de l'energia nuclear, però també està carregada de comprovar el compliment del Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP).[16] »

El 2011, la revista Nature va informar que l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica s'hauria de reforçar per fer avaluacions independents de la seguretat nuclear i que «el públic estaria més ben servit per una IAEA més capaç de fer avaluacions franques i independents de les crisis nuclears a mesura que es desenvolupen».[17]

Publicacions

[modifica]

Normalment publicat el juliol de cada any, l'informe anual de l'IAEA resumeix i destaca els desenvolupaments durant l'últim any en les principals àrees de treball de l'Agència. Inclou un resum dels principals problemes, activitats i èxits, i taules i gràfics d'estat relacionats amb les salvaguardes, la seguretat i la ciència i la tecnologia.[18] Juntament amb l'informe anual, l'IAEA també publica revisions temàtiques que detallen sectors específics del seu treball, com ara la revisió de la seguretat nuclear, la revisió de la seguretat nuclear, l'informe sobre l'aplicació de les salvaguardes, la revisió de la tecnologia nuclear i l'informe de cooperació tècnica

Referències

[modifica]
  1. ↑ IAEA, List of IAEA Member States (anglès)
  2. ↑ IAEA, The "Atoms for Peace" Agency (anglès)
  3. ↑ IAEA, History of the International Agency for the Atomic Energy (anglès)
  4. ↑ Premi Nobel de la Pau de l'any 2005
  5. ↑ «Process of becoming a member state of the IAEA». IAEA. [Consulta: 16 novembre 2013].
  6. 1 2 «Member States of the IAEA». International Atomic Energy Agency. [Consulta: 16 setembre 2013].
  7. ↑ «NFCIRC/447 – The Withdrawal of the Democratic People's Republic of Korea from the International Atomic Energy Agency». International Atomic Energy Agency, 21-06-1994. Arxivat de l'original el 3 novembre 2014. [Consulta: 16 gener 2014].
  8. ↑ «The Members of the Agency». International Atomic Energy Agency, 10 febrer 2005. Arxivat de l'original el 3 novembre 2014. [Consulta: 3 novembre 2014].
  9. ↑ «Actions taken by states in connection with the Statute». International Atomic Energy Agency, 09-07-1971. Arxivat de l'original el 14 febrer 2015. [Consulta: 14 febrer 2015].
  10. ↑ «Actions taken by states in connection with the Statute». International Atomic Energy Agency, 18-09-1967. Arxivat de l'original el 14 febrer 2015. [Consulta: 14 febrer 2015].
  11. ↑ «Cambodia, Kingdom of». International Atomic Energy Agency. [Consulta: 10 setembre 2013].
  12. ↑ «The Members of the Agency». International Atomic Energy Agency, 6 maig 2003. Arxivat de l'original el 15 febrer 2015. [Consulta: 14 febrer 2015].
  13. ↑ «The Members of the Agency». International Atomic Energy Agency, 9 desembre 2009. Arxivat de l'original el 3 novembre 2014. [Consulta: 3 novembre 2014].
  14. ↑ Michael Shields. «Chernobyl clean-up expert slams Japan, IAEA», 15 març 2011.
  15. 1 2 Geoff Brumfiel Nature, 472, 7344, 26 abril 2011, p. 397–398. DOI: 10.1038/472397a. PMID: 21528501.
  16. 1 2 Kurczy, Stephen. «Japan nuclear crisis sparks calls for IAEA reform». The Christian Science Monitor, 17 març 2011.
  17. ↑ Nature, 472, 7344, 28 abril 2011, p. 389. Bibcode: 2011Natur.472Q.389.. DOI: 10.1038/472389a. PMID: 21525887 [Consulta: free].
  18. ↑ «| IAEA». iaea.org.

Enllaços externs

[modifica]
Image
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agència Internacional de l'Energia Atòmica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Agència_Internacional_de_l%27Energia_Atòmica&oldid=37510366»