Mapa que representa el gran cisma entre les esglésies orientals ortodoxes i l'església catòlica. Va succeïr l'any 1054Nebulosa del crac. Són les restes de la supernova que fou visible a l'any 1054
Durant l'any 1054 destaca el Gran Cisma d'Orient, la batalla d'Atapuerca, entre Ferran I de Lleó i el seu germà Garcia Sanxes III de Pamplona, qui mor en combat i el successiu ascens al tron de Sanç Garcés IV de Pamplona. A més a més, Enric IV esdevé emperador del Sacre Imperi.[2] A més, també s'observa una supernova, les restes de la qual avui es poden observar en la nebulosa del crac i l'astrònom al-Zarqali estableix les tables astronòmiques toledanes.[2] Durant l'any 1054 traspassen el monjo i compositor alemany Hermann von Reichenau, el papa Lleó IX i el comte Garcia Sanxés III de Pamplona.[2]
El rei Enric I de França és vençut pel seu vassall Guillem el Coqueridor, duc de Normandia a la Batalla de Mortemer, que té lloc durant el febrer de 10544 de juliol - Es fa visible la supernovaSN 1054 a la Constel·lació del Taure,[1] que es mantindrà visible al cel de dia durant 23 dies. Les seves restres formen la nebulosa del Cranc (NGC 1952).[3]
25 d'agost - Narbona: comença el segon concili de Narbona, en el que es codifica la Pau i Treva de Déu que prohibeix les guerres privades.[6] Decreta que "qui mati un cristià, vessa la sang de Crist".[7] Aquest moviment s'estén d'Occitània vers la Península Ibèrica, el regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi i Itàlia.
El gran príncep de Kíev Iaroslau el Savi mor el febrer de l'any 1054Febrer - Normandia: Batalla de Mortemer, Guillem I d'Anglaterra venç a Enric I de França, del qual és vassall. Com a conseqüència, Roger de Mortemer, senyor de Mortemer perd totes les seves possessions i se l'acusa d'haver alliberat el seu presoner, Raül IV de Valois, aliat del rei francès. Uns anys després, es reconcilia amb el duc Guillem i se li retornen la majoria de les possessions, excepte el castell de Mortemer. L'any 1057 Enric I tornarà a atacar Normandia, a la batallad de Varaville.[9]
Inici del regnat del Gran Príncep de Kíev Iziaslav I de Kíev que succeeix al seu pare Iaroslau I de Kíev quan aquest mor al febrer.
Inici del regnat del Gran Príncep de Kíev Iazislav I després de la mort del seu pare Iaroslau I.Les cròniques russes assenyalen per primer cop els cumans i els oghuz a Europa, al nord de la mar Negra.[13]
Armènia - Ibrahim Inal, cap seljúcida, fa una incursió al regne de Kars que provoca milers de víctimes en la captura i saqueig de la ciutat d'Erciş, al regne armeni.[14]
Finals d'abril: el papa Lleó IX envia al seu llegat, el cardenal Humbert de Silva Candida (que mor el 19 d'abril durant l'ambaixada) en ambaixada a Constantinoble per negociar l'aliança antinormanda al Mezzogiorno. Hi ha una querella entre Humbert i l'emperador romà d'Orient Miquel Cerulari sobre els subjectes menors: el debat sobre la jurisdicció[15] d'algunes esglésies del sud d'Itàlia i sobre l'autoritat del patriarca de Constantinoble sobre les esglésies de rite llatí de l'Imperi Romà d'Orient.[16]
16 de juliol: Humbert de Silva Candida excomunica l'emperador Miquel Cerulari.[15] El 20 de juliol, Miquel Cerulari va convocar un sínode que va proclamar l'anatema dels llegats.[15] El 24 de juliol, l'emperador romà d'Orient va cremar solemnement la butlla que excomunicava el seu patriarca.[15] Aquestes excomunicacions marquen simbòlicament avui l'inici del Gran Cisma de 1054, la separació entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa, que es va fer definitiva després del saqueig de Constantinoble durant la Quarta Croada el 1204. Fins avui, cadascuna afirma ser l'una Santa Església Catòlica i Apostòlica i nega a l'altra aquest títol (tot i que han existit acostaments en el marc de l'ecumenisme des del Concili Vaticà II).
Els almoràvits conquereixen Awdaghost. Els almoràvits s'expansionen pel Regne de Ghana i el Magrib. Amb aquesta expansió almoràvit es difon l'islam sunnita i s'aplica la noció de la gihad.[1]
Egipte: és un període d'una gran fam deguda a que hi ha inundacions insuficients al Nil. Això provocarà revoltes i disturbis entre els anys 1054 i 1055.[17]
El poeta persa en llengua àrab al-Hariri de Bàssora neix l'any 1054Bàssora, Pèrsia: Al-Harirí (m. 1120), poeta i filòleg àrab que va donar les seves lletres de noblesa al gènere literari de la maqama (recull d'històries curtes en prosa rimada) creat pel persa al-Hamadhaní.[27]
Sant Bernold d'Utrecht mor el 19 de juliol de 105419 de juliol - Utrecht: sant Bernold d'Utrecht, bisbe d'Utrecht entre 1026/27 i 1054. Les seves relíquies, incloent una túnica de tela, són venerades a Utrecht, i el seu culte com sant es remunta almenys al segle XIV. El 1917, va ser nomenat patró del gremi dels artistes dels Països Baixos.[37]
El monjo, líder i mestre budista Atisha mor l'any 1054 al TibetQüxü, Tibet: Atisha (n. 982) va ser un líder i mestre religiós budista. Generalment està associat amb el seu treball realitzat al monestir de Vikramashila a Bihar. Va ser una de les figures principals en la difusió del budisme Mahayana i Vajrayana del segle XI a Àsia i va inspirar el pensament budista arreu, des del Tibet fins a Sumatra.[48][49]
1234Mestre Campi, Jesús; Roig Aran, Montserrat. Cronologia d'història de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. 3. ed. Barcelona: Edicions 62, 2006, p. 96-97. ISBN 978-84-297-5668-5.
↑Martínez Díez, Gonzalo. El condado de Castilla, 711-1038: la historia frente a la leyenda. Spain:Junta de Castilla y León, Consejería de Cultura y Turismo,2005. ISBN 978-84-9718-275-1.
12Martínez Díez, Gonzalo. 2007. Sancho III el Mayor: Rey de Pamplona, Rex Ibericus. Madrid: Marcial Pons Historia, p. 242
↑Peterson, David. 2005. "De divisione regno: poder magnaticio en la Sierra de la Demanda en el siglo XI". Brocar: Cuadernos de investigación histórica, 29:7–26, p. 12
↑Tengvik, Gösta (1938). Old English Byames. Upsalla. p. 303-304
↑One hundred poets, one poem each: a translation of the Ogura Hyakunin Isshu. Nova York:Columbia University Press,2008,p.65, 143. ISBN 978-0-231-14398-1.
.jpg)
.jpg)
