meniar

Català antic

Verb

meniar

1. forma alternativa de menjar

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	meniar
gerundi	meniant
participi	meniat
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	menii	menies	menia	meniam	meniats	menien
					meniau
imperfet	meniava	meniaves	meniava	meniàvem	meniàvets	meniaven
passat simple	menií	meniast	menià	meniam	meniàs	meniaren
	menié	meniist		meniàrem	meniàrets
		meniares			meniàreu
futur	meniaré	meniaràs	meniarà	meniarem	meniarets	meniaran
					meniareu
condicional	meniaria	meniaries	meniaria	meniaríem	meniaríets	meniarien
					meniaríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	menii	meniis	menii	meniem	meniets	menien
					menieu
imperfet	meniàs	meniasses	meniàs	meniàssem	meniàssets	meniassen
	meniara	meniares	meniara	meniàrem	meniàsseu	meniaren
					meniàrets
					meniàreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	menia	menii	meniem	meniats	menien
	–				meniau

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL