pitja

Potser volíeu: pitjà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpi.d͡ʒə/, occidental /ˈpi.d͡ʒa/
• Rimes: -idʒa

Verb

pitja

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de pitjar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb pitjar.

Miscel·lània

• Síl·labes: pit·ja (2)

Català antic

• Etimologia: Del llatí *pedica, de pedem ‎(‘peu’).

Nom

pitja f. ‎(plural pitjas o pitges)

1. barrot, bernat (d’una porta)
2. trampa (de caça)

Variants

• pija

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo