Pagina principala
|
Vos in vedrinaGhisa a l'è 'n termen tipich milanes doperaa per parlà di poliziott locai de la capital lombarda. Di temp de la Spagna in la città de Milan a l'è staa fondaa el corp de la Milizia Urbana, che però el gh'eva minga on'uniform. Domà sotta de la ministrazion del Gian Galeazz Serbellon, cioè in del 1700, el corp a l'è dotaa di austriegh de 'na divisa, ciovè 'na camisa e pantalon bianch, sortò verd, spallin dor e cappell verd e or. Per quella reson lì eren ciamaa affettuosament di milanes "remolazitt" o "ramolazzil", perché somejaven ai remolazz. Cont el rivà del Napoleon a Milan 'sti miliziott han fornaa la bas de la Legion Lombarda. Sotta de l'Imperi Austriegh in del Regn Lombard-Venet, la sigurezza urbana a l'è assegnada a l'Imperial Regia Guardia de Finanza, che la conserva 'na divisa in sui ton del verd e del bianch. Passada al Regn d'Italia, Milan a l'è restaa senza 'n corp de polizia local finna al 4 de ottober del 1860: quell ann lì a hinn ciamaa cinquanta agent, nomenaa "de publega sorvelianza urbana", per guardà Milan. Cont la pistola sconduda e vestii cont on sortò e calzon negher e cont on longh cappell a cilinder. Per quella reson lì eren ciamaa "cannon de stuva". Dòpo di quatter giornad de Milan, indova che han refudaa de fà del maa ai milanes, a hinn riformaa e 'l cappell a cilinder a l'è sostituii del classigh cappell del ghisa e de 'n uniform ispirada a quella de la polizia de Londra. In del 1920 cambien nomm in "Corp Metropolitan de Publega Sigurezza". Durant de la segonda guerra mondiala se occupen anca de protezion anti-aerea cont el compit de sonà i sirenn in strada cont on sidecar e de sgomberà i strad quand che gh'eren i bombardament. Te 'l savevet che ...La Vitis vinifera (en Bresà: icc; in insübrich: vid o vidur) , l'è 'na piànta lignùza rampicànte che quan che se la làsa crèser lìbera la pöl rià enfìna a 30 méter, ma che, modelàda de la mà de l'òm, a pudàla töcc i agn, la rèsta pesèna col portamènt d'en arbùsto d'en méter de altèsa. El sò fröt l'è l'ùa, l'è bù de maià e l'è la matéria prìma par fà 'l vì. El trónc el g'ha 'n andamènt töt storzegnàt, el g'ha 'na scórsa rüvida e che se destàca a lìste longitüdinài. I ram zùegn, ciamàcc madér, i è fesìbii e i g'ha come 'n gnòc ai gróp endóche ve fò le fòie che i è grànde, palmàde e con dei lòbi bèi gròs, a ólte i è apò capetàde. De l'ótra bànda del gróp, ve fò 'l cavreöl (o barbìs) che quan che 'l tróa vergót de tacàs el se 'nturciùla sö e 'l vé dür. (Va inanz) In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Bieloruss classegh, Breton, Giavanes, Veneto, Napolitan, Sundanes, Curd, Frison, Chines Wu, Scot Un proverbi a cas
"Chi vosa pussee la vaca l'è soa" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
Una vos de scriverCossa se po fà?
|
