43 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 43 aC (xliii aC) |
| Islàmic | 685 aH – 684 aH |
| Xinès | 2654 – 2655 |
| Hebreu | 3718 – 3719 |
| Calendaris hindús | 13 – 14 (Vikram Samvat) 3059 – 3060 (Kali Yuga) |
| Persa | 664 BP – 663 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 208 |
| Ab urbe condita | 711 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle ii aC - segle i aC - segle i | |
| Dècades | |
| 70 aC 60 aC 50 aC - 40 aC - 30 aC 20 aC 10 aC | |
| Anys | |
| 46 aC 45 aC 44 aC - 43 aC - 42 aC 41 aC 40 aC | |
Esdeveniments
[modifica]Àsia
[modifica]- Segons la llegenda, Nagasena crea la figura de Buda d'esmeralda a Patna, Índia.
Gàl·lia
[modifica]- Lugdúnum és fundada.
Imperi romà
[modifica]- 1 de gener: inici a Roma del consolat d'Aule Hirti i Gai Vibi Pansa.[1] Els dos cònsols convoquen el Senat perquè es pronunciï sobre la proposta de Ciceró del 20 de desembre contra Marc Antoni. Quint Fufi Calè proposa enviar una delegació a Antoni, que ha marxat a la Gàl·lia Cisalpina per combatre Dècim Juni Brut Albí. Ciceró pronuncia la cinquena Filípica per convèncer els senadors de no negociar amb Marc Antoni i de fer entrar Octavià al Senat. El Senat rebutja la primera proposta i envia tres consulars —Lucius Calpurnius Piso Caesoninus, Lucius Marcius Philippus i Servi Sulpici Rufus— a Marc Antoni per exigir-li que aixequi el setge de Mòdena.[1]
- 2 de febrer: el Senat romà vota el Senatus consultum ultimum i confia la direcció de la guerra als cònsols Hirci i Pansa, juntament amb Octavià, investit amb l'imperium pretorià.[2] Inici de la tercera Guerra Civil a Roma (finalitza el 30 aC).
- 7 de març: Cassius escriu a Ciceró per informar-lo que ha pres el comandament de les quatre legions romanes instal·lades per Juli Cèsar a Egipte uns anys abans, dirigides pel llegat Al·lienus.[3]
- 14 d'abril: Batalla de Forum Gallorum entre Marc Antoni i els cònsols; Pansa resulta ferit mortalment.[1]
- 21 d'abril:
- Marc Antoni és novament derrotat a la Batalla de Mutina per una coalició d'Octavi, Dècim Juni Brut Albí, i els dos cònsols de l'any Gaius Vibius Pansa Caetronianus i Aule Hirti. Marc Antoni es retira a Gàl·lia Narbonesa (França) en unir-se a Lèpid el triumvir, poc després que Dècim Juni Brut Albí sigui assassinat per bandolers. Aule Hirti resulta ferit mortalment.[4] Antoni aixeca el setge i es refugia a la Narbonesa. El Senat intenta que Octavià torni a l'obediència, però aquest es nega, marxa sobre Roma amb el seu exèrcit i imposa la seva elecció com a cònsol.
- Catorzena i última de les Filípiques de Ciceró contra Marc Antoni.[5]
- 29 de maig: aliança de Lèpid amb Antoni.[1]
- 6 de juny: primera referència escrita al poble de Cularo, la futura Grenoble.[6]
- 20 de juny: el Senat declara Lèpid enemic públic.[1]
- Juliol: Cassius, que s'ha posat al capdavant de les legions de Síria i d'Egipte, derrota a Laodicea el cesarià Dolabella, que se suïcida.[7]
19 d'agost: Octavià entra a Roma i es fa elegir cònsol pels Comicis centuriats.[8]
- Final de l'estiu: Brutus marxa cap a l'Hel·lespont a través de la Tràcia, on ha de combatre algunes tribus pel camí; passa a l'Àsia Menor, on ordena la construcció d'una flota a Cízic (Bitínia) i obté la submissió de les ciutats de Jònia. Convoca Cassius per preparar una expedició cap a Itàlia i restaurar la República Romana.[1]
- 9 o 10 d'octubre: la ciutat de Lugdunum (actual Lió) és fundada per Luci Munaci Planc, proconsul de la Gàl·lia. La ciutat es convertirà en la capital de les Gàl·lies.[9]
- Final d'octubre-inici de novembre: reconciliació entre Octavià, Marc Antoni i Lèpid. Formen el Segon Triumvirat durant una entrevista a Bolonya (Bononia) i es reparteixen l'Occident: Octavià obté les illes de la Mediterrània occidental i l'Àfrica, Marc Antoni les Gàl·lies Cisalpina i Transalpina, i Lèpid, l'antic magister equitum de Cèsar, l'Hispània i la Narbonesa. Itàlia roman indivisa. Octavià tanca el seu primer matrimoni als vint anys amb Clodia Pulchra, la fillastra de Marc Antoni, com a garantia de bona entesa.[10]
- 17 de novembre: Publi Ventidi Bas i Gai Carrinas, aliats d'Octavià, són designats cònsols pels triumvirs.[1]
- 26 de novembre - Marc Antoni, Octavi i Lèpid el triumvir es reuneixen a Boulogne-sur-Mer i tots tres entren en un període de cinc anys autocràtics. La Lex Titia atorga poders (imperium) excepcionals als triumvirs (el dret de nomenar magistrats, dictar lleis, comandar legions...).[2]
- Novembre:
- Entrevista a Esmirna entre Brutus i Cassius per concertar un pla de campanya en la guerra contra els triumvirs. Imposen contribucions a l'Àsia i ataquen els pobles que volen romandre neutres o que fan costat als triumvirs: Brutus ataca Xantos a Lícia, mentre que Cassius pren Rodes, la saqueja i l'incendia.[1]
- Proscripcions: més de 2.000 romans són executats com a enemics de l'Estat. Ciceró és proscrit i assassinat per ordre de Marc Antoni; Sext Pompeu, inclòs en la llista, es fa amo de Sicília i reorganitza un exèrcit amb els proscrits que hi arriben.[1]
Corduba (Còrdova) esdevé la capital de l'Hispània Ulterior.[11]
- Fam a l'Egipte.[12]
- Dedicació del temple d'Isis (Iseum), construït al Camp de Mart, a Roma.[13]
Naixements
[modifica]- 20 de març - Ovidi, poeta romà.[1]
- Ioapa, princesa de Medes.
Necrològiques
[modifica]- juny/juliol - Pòrcia Cató esposa de Brutus.
- 6 de desembre - Ciceró polític romà (assassinat).[14]
- 7 de desembre - Formia (Itàlia): Ciceró, polític, filòsof, escriptor i orador de l'antiga Roma.
- Àcia neboda de Juli Cèsar i mare d'August.
- Dècim Juni Brut Albí un dels assassins de Juli Cèsar.(assassinat)
- Publi Corneli Dolabel·la un dels assassins de Juli Cèsar. (assassinat)
- Aule Hirti, militar mort en combat.
- Gai Vibi Pansa, militar mort en combat.
- Treboniusun dels assassins de Juli Cèsar.(assassinat per Publi Corneli Dolabel·la)
- Verres, Pretor corrupte.
- Antípatre d'Idumea, governador de Judea.[15]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Continuum International Publishing Group. Chronology of the Roman Empire (en anglès), 2011. ISBN 978-1-4411-5478-1.
- 1 2 Éditions Bréal. Histoire et politique à Rome : les historiens romains Plantilla:-s- : Plantilla:Sap-, 2001, p. 383. ISBN 978-2-84291-772-2.
- ↑ Osprey Publishing. Philippi 42 BC, 2008, p. 96. ISBN 978-1-84603-265-3.
- ↑ Infobase Publishing. Encyclopedia of the Roman empire, 2002, p. 636. ISBN 978-0-8160-4562-4.
- ↑ Grimal, Pierre. Fayard. Cicéron, 1986. ISBN 978-2-213-01786-0.
- ↑ Presses Universitaires Lyon. Cularo Gratianopolis Grenoble, 2006, p. 141. ISBN 978-2-7297-0759-0.
- ↑ Fernand Lanore. Les gouverneurs de province a l’époque augustéenne. 1, 1972.
- ↑ Éditions Bréal. Le monde romain, 1995, p. 384. ISBN 978-2-85394-809-8.
- ↑ Place des Éditeurs. Tout ce que vous avez toujours voulu savoir sur les Gaulois sans jamais oser le demander à Astérix, 2011, p. 155. ISBN 978-2-7357-0350-0.
- ↑ Histoire romaine depuis la fondation de Rome jusqu'au règne d'Auguste. 4, 1809.
- ↑ Bubok. Otra historia de Córdoba, 2012, p. 472. ISBN 978-84-686-2708-3.
- ↑ Société d'éditions scientifiques. Les collections de L'histoire, Numéros 34 à 37, 2007.
- ↑ BRILL. The Egyptian and Egyptianizing Monuments of Imperial Rome, 1972, p. 230. ISBN 978-90-04-03410-5.
- ↑ Ferguson, John; Balsdon, John P.V. Dacre. «Cicero». [Consulta: 22 febrer 2024].
- ↑ AuthorHouse. A New Chronology for Old Testament Times : With Solutions to Many Hitherto Unsolved Problems Through the Use of Rare Texts, 2012. ISBN 978-1-4772-1942-3.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 43 aC
