✕
Vés al contingut

Konjac

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula menjarKonjac
Image
Característiques
País d'origenJapó
Gastronomiagastronomia japonesa
Detalls
Ingredients principalstubercle de Amorphophallus konjac

El konjac (E 425) és un aliment derivat majoritàriament de l'espècie de planta tropical Amorphophallus konjac procedent de Yunnan, Xina.[1][2] Es tracta d'una menja processada gelatinosa, feta a partir de les arrels del gènere Amorphophallus, i que és característica pel seu contingut gairebé no calòric.[3][4][5] Presenta un alt contingut en fibra soluble i es porta utilitzant en la cuina xinesa durant més de 2000 anys.[6][1]

Història

[modifica]

Amorphophallus konjac és una planta que s'ha cultivat des de fa dos mil anys no només amb una finalitat gastronòmica, sinó també dins de la medicina tradicional xinesa, on es feia servir per tractar alteracions digestives, eliminar toxines i reduir la flegma.[7][8] En els primers textos mèdics xinesos ja es descriu com un aliment medicinal amb propietats depuratives, que tenia un paper fonamental en la supressió de tumors i la desintoxicació, tot i que actualment aquests efectes no tenen suport científic.[7][9]

El seu cultiu es va estendre cap al Japó i Corea, on va adquirir molta importància a nivell cultural.[8] Al Japó hi ha registres del seu consum des del segle VI, inicialment amb una finalitat terapèutica i més endavant, durant el període Edo (segles xvii-xix), com a ingredient usual de la cuina.[8] També se'n documenta que era utilitzat com a ofrena cap als samurais i famílies de classe alta, pel seu gran estatus econòmic i caràcter refinat.[3]

Al llarg del segle XX el conreu del konjac es va consolidar en zones muntanyoses del sud-oest de la Xina i en regions japoneses com Gunma, que encara són zones de gran producció d'aquesta planta.[10] Amb l'expansió a escala mundial dels aliments rics en fibra, el konjac ha passat a tenir un alt valor industrial i científic internacionalment.[10] Actualment, l'ús majoritari d'aquest tubercle és en la indústria alimentària i farmacèutica, on s'extreu el glucomannan del tubercle i s'utilitza com a additiu alimentari i en suplements dietètics.[11][12]

Etimologia

[modifica]

El terme konjac procedeix del japonès こんにゃく(konnyaku) o 蒟蒻 en xinès, que designa l'aliment tradicional elaborat a partir d'aquest tubercle. Va ser adoptat a Europa a través de l'anglès, però mantenint la pronunciació japonesa.[8][9] Al Japó s'utilitza "konnyaku" per designar tant l'aliment en bloc o gel com per la farina.[8][9] En altres idiomes "konjac" s'empra indistintament per referir-se tant a la planta com als seus derivats.[8][9]

Composició química

[modifica]

Glucomannan (E 425)

[modifica]
Image
Estructura molecular del glucomannan

És el component principal del tubercle A. konjac.[6] La degradació del glucomannan en humans no és possible, per l'absència de l'enzim que la descompon.[13] En canvi, microorganismes com Bacteroides ovatus presents a la microbiota de l'intestí són capaces de trencar els enllaços.[13] El glucomannan passa per l'estómac i l'intestí sense digerir-se, és la microbiota l'encarregada de fermentar la fibra soluble.[13][14] En ratolins la suplementació de glucomannan té un efecte positiu la proliferació del bacteri B. ovatus relacionat amb la prevenció de la diabetis tipus 2.[13] Altres microorganismes també tenen endo-β-1,4-mananases, per poder hidrolitzar el polímer i obtenir els monòmers com poden ser altres espècies del gènere Bacteroides com pot ser B. thetaiotaomicron i B. fragilis.[15][16][17] Al gènere de bacteris Ruminococcus també hi ha organismes amb capacitat de degradar el glucomannan com pot ser per exemple Ruminococcus champanellensis, important al rumen i al còlon humà.[18] A més a més, fongs com Aspergillus niger i Trichoderma reesei poden degradar aquest polímer.[19][20]

Altres

[modifica]

Encara que el perfil nutricional de konjac sigui majoritariàment fibra i aigua, també s'hi poden trobar altres components imprescindibles per a la dieta en les espècies d'Amorphophallus.[6][7][21] Hi ha xantones en concentracions menors a l'espècie A. titanum. Les xantones tenen amb un paper en el control del cicle cel·lular, inflamació i metàstasi considerant-se com a potencial agent quimioteràpic.[5] A més, el gènere Amorphophallus té un alt contingut de flavonoides. Les espècies a les quals es van aïllar flavonoids van ser A. titanium, A. pusillus, A. paeoniifolius, A. rivieri i A. campanulatus, sent A. titanium i A. paeoniifolius les que presentaven més varietats.[5] Són compostos orgànics amb funcions antioxidants a causa de la seva capacitat d'eliminar els radicals lliures.[5][22] A més, el konjac té associades propietatats analgèsiques que poden donar-se a causa de la seva concentració en esteroides a diferents parts de la planta del gènere Amorphophallus.[5] Aquests compostos podrien estar involucrats en l'alleujament del dolor en els extractes de konjac.[5][23] Un altre compost que pot haver-hi són els terpenoides, que tenen propietats antibacterials associades, i són presents en diferents espècies del gènere Amorphophallus, especialment A. paeoniifolius, inhibint el creixement d'Escherichia coli, Streptococcus mutans, Pseudomonas aeruginosa i Staphylococcus aureus.[24] D'altra banda, les antocianines són uns pigments que, a més de donar la coloració blava, vermella i porpra als fruits i flors, té propietats antioxidants per combatre les espècies reactives d'oxigen.[5] Aquests compostos es poden trobar a A. titanum, A. rivieri i A. pusillus.[5] El consum a la dieta d'antocianes està associat amb el tractament de les malalties cardiovasculars, prevenció del càncer i altres malalties cròniques.[25][5][26] Els àcids grassos com l'àcid làuric, l'àcid palmític, l'àcid esteàric i l'àcid α-linoleic són presents a A. commutatus, i els 1-monopalmitina, àcid linoleic, àcid α-linoleic i metil jasmonat a A. paeoniifolius.[5] Finalment, els alcaloides tenen un interès en la investigació pel seu potencial com a principi actiu en medicaments.[27] Al corm d'Amorphophallus konjac s'ha trobat trigonel·lina associada amb la inhibició del creixement de bacteris, virus, insectes i cèl·lules canceroses in vivo i in vitro.[27][28]

Compost químic Espècies on es troba Funcions associades
Xantones A. titanum Control del cicle cel·lular, inflamació i metàstasi
Flavonoides A. titanium, A. pusillus, A. paeoniifolius, A. rivieri i A. campanulatus Antioxidants
Esteroides Distribuis al gènere Amorphophallus Analgèsiques
Terpenoides Distribuits al gènere Amorphophallus, però especialment a A. paeoniifolius Antibacterianes
Antocianines A. titanum, A. rivieri i A. pusillus. Antioxidants, prevenció del càncer i malalties cardiovasculars
Alcaloides A. konjac Inhibició del creixement bacterià, virus, insectes i cèl·lules canceroses

Derivats

[modifica]

Perquè l'arrel del tubercle konjac pugui ser ingerida s'ha de processar.[3][6] Això és degut a la seva coïssor característica que provoca en boca, el qual eliminem després de tractar-lo.[3]

Farina de konjac

[modifica]

La farina de konjac és un derivat del tubercle konjac que té diferents aplicacions, entre elles la creació de la goma konjac, la versió gelificada d'aquesta pols.[29][30] La farina de konjac conté mannan, un polisacàrid viscós amb una bona solubilitat en aigua.[6] La farina de konjac també es pot barrejar amb llimona dolça que en l'escalfar-se produeix un gel que no es fon.[6][31] Per produir farina de konjac s'ha de processar el tubercle.[30][31] Primer comença amb el cultiu de l'espècie d'Amorphophallus, la recollida es fa al cap de 3 anys obtenint diàmetres de 15-20 cm i pesant entre 300 g i 1,5 kg.[6] Primet, s'ha de rentar el tubercle (opcionalment amb alcohol en una dilució del 10-50% per eliminar la seva olor característica), pelar, tallar en rodanxes i aquestes rodanxes resultants són assecades amb aire calent.[6][32] El següent pas és la molta d'aquestes rondanches anomenades "xips", una vegada esmicolades s'extreuen les partícules de konjac manan KM.[32] A mesura que avança el procés de la molta, la concentració de KM augmenta i si es vol obtenir una major concentració de mannan es podria fer la mòlta humida, però apujaria el preu de producció.[6] Finalment, les partícules són polides i separades, aquesta farina de konjac polida s'anomena Seiko.[32] Quan és processa la farina de konjac encara queden impureses i pols fina, és per això que algunes empreses la purifiquen amb una mescla d'aigua i etanol.[32]

Goma de konjac (E 425 i)

[modifica]

La goma de konjac o konjac glucommanan (KMG) és resultant de la purificació del glucommanan a partir d'un procés molt similar a com s'obté el KM per obtenir la farina de konjac però, en aquest cas, s'extreu el konjac glucomannan (KMG) que es podrà transformar en el producte final, la goma de konjac (també es pot obtenir a partir de la farina de konjac amb un altre procés).[30][33][34][35] Per produir la goma de konjac és igual fins a la farina de konjac, un cop tenim el tubercle transformat en rodanxes o "xips" dissecades, al esmicolar-ho tot obtindrem les partícules de KMG.[34] Després ho purificarem i obtindrem el Seiko també obtingut amb la farina.[34] La diferència principal és que aquesta goma de konjac és el concentrat purificat del tubercle, en canvi, la farina de konjac té una menor quantitat de glucomannan.[33][34]

Utilitats

[modifica]

La farina de konjac i la goma de konjac normalment s'utilitzen en la indústria alimentària per la seva naturalesa hidrocol·loide.[36] A més a més, s'utilitza com a espessidor en certs aliments i en cosmètics degut la seva alta solubilitat en aigua inclús a baixes temperatures.[36] Té una lleugera càrrega negativa deguda a grups èster acetil presents, que fan que la molècula ocupi més espai, dificulta que altres molècules s'hi acostin o que les cadenes es compactin tant per tant si eliminem aquests grups acetil les cadenes es poden enllaçar millor formant una pel·lícula forta i resistent.[36] D'altra banda, serveix com a emulsionant i estabilitzador.[36] Quan es barregen substàncies com oli o aigua normalment es separen, però si s'afegeix el glucomannan de konjac, aquest actua com una mena de pont entre les gotes d'oli i l'aigua fent que les gotes quedin envoltades i connectades dins un gel suau i així no es separin i la barreja es manté estable durant més temps, és a dir, aporta estabilitat i uniformitat.[36] També, té la capacitat de mantenir la humitat, és a dir que és humectant.[36] Al actuar com un hidrocol·loide absorbeix i reté aigua, per tant, s'uneix a aquestes molècules i evita que s'evaporin.[36][37]

Comercialització

[modifica]

Alimentació

[modifica]
Image
Konnyaku

El konjac quan és comercialitzat es ven en diferents formats dels seus derivats, per exemple és adequat per espessir, gelificar, donar textura i retenir aigua, com hem comentat anteriorment.[32] És per això que s'utilitza en diferents aliments com gelatines, iogurts, púdings, pastes, carn, entre d'altres.[32] Així doncs, també es fa servir per confeccionar aliments més populars com per exemple els shirataki noodles o el gel konnyaku.[6]

Pel·lícules i recobriments

[modifica]

El glucomannan de konjac s'utilitza àmpliament en el desenvolupament de materials biodegradables, ja que la seva estructura el converteix en un component versàtil per a millorar la conservació i la qualitat dels aliments.[38] S'empra com a base per a l'elaboració de pel·lícules comestibles i recobriments protectors, que poden aplicar-se directament sobre fruites, carns o productes de la mar.[38] Aquestes pel·lícules serveixen com a barrera física enfront de l'oxigen i els microorganismes, i a més poden incorporar compostos actius naturals (com a antioxidants o antimicrobians) que s'alliberen de manera gradual, prolongant la vida útil del producte.[38]

En el cas dels aliments aquàtics (com a peix o mariscos), ha demostrat ser eficaç per a reduir l'oxidació, evitar l'ennegriment i frenar el creixement bacterià durant l'emmagatzematge.[38] Per exemple, s'han desenvolupat recobriments a base de glucomannan amb extractes de te verd o amb antocianines naturals que, a més de protegir l'aliment, actuen com a indicadors de frescor en canviar de color segons el pH.[38] Aquest tipus de materials es coneix com a envasos intel·ligents, i representen una alternativa sostenible al plàstic convencional.[38]

Així mateix, el glucommanan pot combinar-se amb altres biopolímers com el Quitosan, l'alginat o la nanocel·lulosa, millorant la seva resistència mecànica i les seves propietats de barrera.[38] Aquestes mescles permeten fabricar pel·lícules i recobriments més duradors, aptes per a la conservació i el transport d'aliments.[38]

Valor nutricional

[modifica]

Contingut nutricional

[modifica]

La farina de konjac té el següent contingut:[32]

Farina de konjac Per 100 grams Farina de konjac purificada Per 100 grams
Aigua 7,2 g Aigua 7,5 g
Proteïna 2,2 g Proteïna 0,8 g
Lípids 2,3 g Lípids 0,9 g
Carbohidrats 82,6 g Carbohidrats 88,6 g
Fibra 0,5 g Fibra 0,5 g
Cendra 5,2 g Cendra 1,7 g

En l'àmbit industrial cada derivat del konjac té propietats diferents però, de mitjana tenen unes 10 quilocaloríes (kcal) per cada 100 grams.[39] Prendrem de referència els populars noodels konjac ("shirataki noodels").[40]

Image
Shirataki noodles
Informació nutricional (noodels konjac) 100g
Energia 42 kj

10 kcal

Carbohidrats 1,0 g
Fibra 5,0 g
Greix 1,0 g
Proteïna 1,0 g
Sal 0,01 g

Beneficis

[modifica]

El consum en general de fibra alimentària és positiu per a les interaccions metabòliques de les espècies que són a l'intestí.[41] La fibra ajuda al control glucèmic, dels lípids en sang, del pes corporal i de la inflamació, a més de la reducció de la mort prematura.[42] Aleshores, el consum del glucomannan del konjac regula el metabolisme de la glucosa especialment beneficiós per als individus amb diabetis tipus 2, important en aquest tipus de diabetis per la resistència a la insulina.[42][43]

Contraindicacions

[modifica]

A les gelatines de konjac en format petit o mini-konnyaku poden presentar riscos d'ofegament, sobretot en nens i en persones grans.[44]

Relació konjac-microbiota

[modifica]
Foto extreta d'un SEM
Lactobacillus acidophilus bacteri associat a una microbiota intestinal sana.

Suplementar-se amb konjac glucomannan (KGM) s'ha vist que augmenta la diversitat de la microbiota intestinal, alguns estudis confirmen l'augment de bacteris com Prevotella, Phascolarctobacterium, Lactobacillus, Bacteriodes i membres de la família Prevotellaceae i disminueix la presència d'altres com Desulfovibrio.[45] Aquest canvi de microbiota va provocar que milloressin símptomes enfront de l'estrenyiment, per tant, va estimular el creixement de microorganismes que ajuden a mantenir una microbiota intestinal sana.[45] A més, en estudis amb ratolins, va canviar la proporció de bacteris com Coprobacter, Streptococcus, Lactobacillus, Clostridium i Parasutterella, el que va significar una reducció de pes i millores en el ratolí respecte a la resistència a la insulina.[46] A més a més els productes de degradació de KGM es va veure que afecten en l'absorció intestinal de lípids reduint l'absorció de greix, millorant la barrera epitelial.[47]

Aquest efecte que té les propietats del konjac enfront de la microbiota és molt interessant, actua com a prebiòtic, es veu com hi ha una reducció d'alguns bacteris i augment d'altres que modula la microbiota intestinal de forma selectiva afavorint el creixement de bacteris beneficiosos i redueix alguns bacteris potencialment nocius.[45][46][47][48]

Seguretat alimentària

[modifica]

Mètodes de conservació

[modifica]

Per una bona conservació s'ha de controlar la humitat, la temperatura i l'envasat per evitar la proliferació de fongs i llevats, sobretot en productes de konjac deshidratats com les konjac xips.[49] Els fideus de konjac o shirataki són un aliment amb un alt contingut d'aigua, per tant, és susceptible a la contaminació de microoganismes no desitjats.[2] Amb l'objectiu d'evitar-ho al processament es pot tractar amb àcid o amb base, sent el tractament amb àcid més efectiu i mantenint la textura.[2] Tanmateix, el tractament d'àcid o base s'ha de complementar amb altres per poder conservar i consumir de forma segura el producte com pot ser la pasteurització i l'envasatge al buit evitant així el creixement de llevats, floridures, bacteris i altres microorganismes.[2]

Contaminants

[modifica]
Image
Salmonella spp. bacteri causant de brots alimentaris, envaint una cèl·lula del sistema immunitari.

Els contaminants que es poden trobar són impureses com sorra, cabells o fragments de plàstic a causa de la falta de filtració i manca d'higiene durant el processament de l'aliment.[49]

És molt important no trobar microorganismes com Escherichia coli o Salmonella spp, ja que són els dos microorganismes problemàtics, indicador i patogen respectivament, d'aquests aliments.[49][50]

Criteris microbiològics

[modifica]

A aquest aliment no poden detectar-se ni Escherichia coli ni Salmonella spp és a dir, han d'estar absents en 5 grams i 12,5 grams respectivament.[50][49]

Control de qualitat

[modifica]

El control de qualitat es basa en una inspecció obligatòria de productes on es mesuren paràmetres clau com la viscositat, l'aparença, la humitat, l'olor, la mida de les partícules i el contingut de cendres.[51]

En segon lloc, cada lot de konjac rep un número de lot únic que l'identifica de manera individual al llarg de tot el procés de producció i distribució, d'aquesta manera es pot verificar que el lot compleix els estàndards establerts i així el lot pot ser retirat ràpidament del mercat si hi ha algun problema.[51][52]

Image
Logo de l'ISO.

Els productes de konjac es conserven a una temperatura controlada en magatzems per optimitzar la vida útil del producte.[51] Hi han empreses que tenen tot monitorat i registrat digitalment per garantir la traçabilitat dels seus productes.[51]

L'embalatge ha de ser òptim per la correcta conservació del producte i és recomanable una inspecció final per garantir la seguretat del producte i la confiança del consumidor.[51]

S'hauria de verificar que el proveïdor d'aquests productes derivats del konjac tingui certificats de seguretat alimentària com per exemple ISO corresponents com l'ISO 9001, entre d'altres.[53]

Aplicacions no alimentàries

[modifica]

El konjac i, en especial, el seu component principal, el glucomannan de konjac, tenen diverses aplicacions fora de l’àmbit alimentari gràcies a la seva biodegradabilitat i capacitat de formar gels, fibres i pel·lícules.[6]

Aplicacions antimicrobianes

[modifica]
Image
Nanofibres de cel·lulosa

El glucomannan de konjac s'utilitza en el desenvolupament de materials antimicrobians, capaços d'impedir el creixement de bacteris.[54] Han estat produïdes nanofibres a partir de la barreja de konjac amb altres substàncies naturals i segures, com per exemple la polivinilpirrolidona.[54] En alguns estudis, aquestes fibres s'han combinat amb curcumina, un component actiu de la cúrcuma, i nanopartícules de zinc i lignina, aconseguint disminuir considerablement el creixement de bacteris com Staphylococcus aureus i Escherichia coli.[54] També s'ha utilitzat en el desenvolupament de pel·lícules fines que incorporen olis essencials d'origen vegetal, com l'oli de farigola.[55] Aquestes pel·lícules poden alliberar de manera controlada i lenta aquests compostos naturals, ja que solen estar reforçades amb nanofibres de cel·lulosa o nanopartícules d'argent, per tal de mantenir l'activitat antimicrobiana al llarg del temps i millorar el seu efecte.[55]

Aplicacions biomèdiques: hidrogels, cicatrització i fàrmacs

[modifica]

Una de les línies més estudiades en la utilització del glucomannan de konjac és la biomedicina, on s'empra per fabricar hidrogels destinats a la cicatrització de ferides.[56] Aquests incorporen extractes de plantes medicinals i presenten bona compatibilitat biològica, elevada capacitat per retenir l'aigua i promoure la regeneració de teixits.[56] Diverses revisions destaquen el potencial dels hidrogels de glucomannan de konjac en enginyeria de teixits i aplicacions mèdiques avançades.[57]També s'utilitza en sistemes d'alliberament sostingut de medicaments, on es combina en hidrogels amb agarosa.[58] Aquests han demostrat una gran capacitat d'encapsular i alliberar de manera prolongada antibiòtics, com la ciprofloxacina.[58]

Cosmètica i materials sostenibles

[modifica]

El glucomannan de konjac també té aplicacions en la indústria cosmètica, on s'utilitza com a hidratant i formador de gel en productes per a la pell i formulacions suaus, aprofitant la seva biocompatibilitat.[59][60] S'està estudiant en el desenvolupament de materials biodegradables i envasos sostenibles, ja que posseeix una destacada capacitat de formar xarxes polimèriques resistents i completament compostables.[59][60]

Efectes farmacològics i immunològics

[modifica]

Segons alguns estudis realitzats en models animals, el consum de konjac i, sobretot, de glucomannan de konjac pot ser una influència en la farmacocinètica d'alguns antibiòtics, modificant la seva absorció i eliminació.[61] A més, algunes investigacions suggereixen que els residus de mannosa que resulten derivats del glucomannan poden tenir efectes immunomoduladors, actuant sobre receptors de manosa del sistema immune.[62]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 «Amorphophallus konjac K.Koch | Plants of the World Online | Kew Science» (en anglès). [Consulta: 1r novembre 2025].
  2. 1 2 3 4 He, Longji; Chen, Bojian; Chen, Zhigang; Cai, Haoliang «A cost-effective method for preserving wet konjac noodles based on hurdle technology» (en anglès). Food Materials Research, 3, 1, 2023, p. 0–0. DOI: 10.48130/fmr-2023-0017. ISSN: 2771-4683 [Consulta: 6 novembre 2025].
  3. 1 2 3 4 Thomas, W. R.. Konjac gum (en anglès). Boston, MA: Springer US, 1997, p. 169–179. DOI 10.1007/978-1-4615-2197-6_8. ISBN 978-1-4615-2197-6 [Consulta: 8 novembre 2025].
  4. ↑ Blanco Noel, Laura «El glucomannan de konjac és efectiu per a perdre pes?» (en català). Ets el que menges, 20 gener 2020 [Consulta: 2 octubre 2025].
  5. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Islam, Fahadul; Labib, Rafiuddin Khan; Zehravi, Mehrukh; Lami, Mashia Subha; Das, Rajib «Genus Amorphophallus: A Comprehensive Overview on Phytochemistry, Ethnomedicinal Uses, and Pharmacological Activities» (en anglès). Plants, 12, 23, 23-11-2023, p. 3945. DOI: 10.3390/plants12233945. ISSN: 2223-7747. PMC: 10707911. PMID: 38068582 [Consulta: 2 novembre 2025].
  6. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 Imeson, Alan. Food Stabilisers, Thickeners and Gelling Agents (en anglès). John Wiley & Sons, 2011-08-24. ISBN 978-1-4443-6033-2 [Consulta: 12 novembre 2025].
  7. 1 2 3 Jain, Archana; Sarsaiya, Surendra; Gong, Qihai; Wu, Qin; Shi, Jingshan «Amorphophallus konjac: traditional uses, bioactive potential, and emerging health applications» (en anglès). Frontiers in Plant Science, 16, 21-02-2025. DOI: 10.3389/fpls.2025.1530814. ISSN: 1664-462X [Consulta: 2 novembre 2025].
  8. 1 2 3 4 5 6 Jain, Archana; Sarsaiya, Surendra; Gong, Qihai; Wu, Qin; Shi, Jingshan «Amorphophallus konjac: traditional uses, bioactive potential, and emerging health applications» (en anglès). Frontiers in Plant Science, 16, 2025, p. 2-3. DOI: 10.3389/fpls.2025.1530814. ISSN: 1664-462X. PMC: 11885276. PMID: 40061034 [Consulta: 13 novembre 2025].
  9. 1 2 3 4 Chua, Melinda; Baldwin, Timothy C.; Hocking, Trevor J.; Chan, Kelvin «Traditional uses and potential health benefits of Amorphophallus konjac K. Koch ex N.E.Br» (en anglès). Journal of Ethnopharmacology, 128, 2, 24-03-2010, p. 268–278. DOI: 10.1016/j.jep.2010.01.021. ISSN: 1872-7573. PMID: 20079822 [Consulta: 13 novembre 2025].
  10. 1 2 Gao, Yong; Zhang, Yanan; Feng, Chen; Chu, Honglong; Feng, Chao «A chromosome-level genome assembly of Amorphophallus konjac provides insights into konjac glucomannan biosynthesis» (en anglès). Computational and Structural Biotechnology Journal, 20, 2022, p. 750–751. DOI: 10.1016/j.csbj.2022.02.009. ISSN: 2001-0370. PMC: 8860920. PMID: 35242290 [Consulta: 13 novembre 2025].
  11. ↑ Chua, Melinda; Baldwin, Timothy C.; Hocking, Trevor J.; Chan, Kelvin «Traditional uses and potential health benefits of Amorphophallus konjac K. Koch ex N.E.Br.» (en anglès). Journal of Ethnopharmacology, 128, 2, 24-03-2010, p. 268–278. DOI: 10.1016/j.jep.2010.01.021. ISSN: 0378-8741 [Consulta: 13 novembre 2025].
  12. ↑ Kapoor, Devesh U.; Sharma, Himanshu; Maheshwari, Rahul; Pareek, Ashutosh; Gaur, Mansi «Konjac glucomannan: A comprehensive review of its extraction, health benefits, and pharmaceutical applications» (en anglès). Carbohydrate Polymers, 339, 01-09-2024, p. 1-2. DOI: 10.1016/j.carbpol.2024.122266. ISSN: 1879-1344. PMID: 38823930 [Consulta: 13 novembre 2025].
  13. 1 2 3 4 Nie, Qixing; Sun, Yonggan; Hu, Wenbing; Chen, Chunhua; Lin, Qiongni «Glucomannan promotes Bacteroides ovatus to improve intestinal barrier function and ameliorate insulin resistance» (en anglès). iMeta, 3, 1, 03-01-2024. DOI: 10.1002/imt2.163. ISSN: 2770-5986 [Consulta: 11 novembre 2025].
  14. ↑ CSIC. «La microbiota produce un compuesto a partir de la fibra alimentaria que reduce la gravedad de enfermedades hepáticas | Consejo Superior de Investigaciones Científicas» (en castellà). [Consulta: 12 novembre 2025].
  15. ↑ Ndeh, Didier; Rogowski, Artur; Cartmell, Alan; Luis, Ana S.; Baslé, Arnaud «Complex pectin metabolism by gut bacteria reveals novel catalytic functions» (en anglès). Nature, 544, 7648, 4-2017, p. 65–70. DOI: 10.1038/nature21725. ISSN: 1476-4687 [Consulta: 11 novembre 2025].
  16. ↑ Nakajima, Nobuyoshi; Matsuura, Yasushi «Purification and Characterization of Konjac Glucomannan Degrading Enzyme from Anaerobic Human Intestinal Bacterium,Clostridium butyricum–Clostvidium beijerinckiiGroup» (en anglès). Bioscience, Biotechnology, and Biochemistry, 61, 10, 1-1997, p. 1739–1742. DOI: 10.1271/bbb.61.1739. ISSN: 0916-8451 [Consulta: 11 novembre 2025].
  17. ↑ Sonnenburg, Justin L.; Xu, Jian; Leip, Douglas D.; Chen, Chien-Huan; Westover, Benjamin P. «Glycan Foraging in Vivo by an Intestine-Adapted Bacterial Symbiont» (en anglès). Science, 307, 5717, 25-03-2005, p. 1955–1959. DOI: 10.1126/science.1109051 [Consulta: 11 novembre 2025].
  18. ↑ Chassard, Christophe; Delmas, Eve; Robert, Céline; Bernalier-Donadille, Annick «The cellulose-degrading microbial community of the human gut varies according to the presence or absence of methanogens: Cellulolytic microbiota and CH4 production in the human gut» (en anglès). FEMS Microbiology Ecology, 74, 1, 10-2010, p. 205–213. DOI: 10.1111/j.1574-6941.2010.00941.x [Consulta: 11 novembre 2025].
  19. ↑ Nath, Suresh; Kango, Naveen «Optimized production and characterization of endo-β-mannanase by Aspergillus niger for generation of prebiotic mannooligosaccharides from guar gum» (en anglès). Scientific Reports, 14, 1, 18-06-2024. DOI: 10.1038/s41598-024-63803-4. ISSN: 2045-2322 [Consulta: 11 novembre 2025].
  20. ↑ Sabini, E.; Schubert, H.; Murshudov, G. «The 3-D structure of a Trichoderma reesei b-mannanase from glycoside hydrolase family 5», 19-10-2000. [Consulta: 10 novembre 2025].
  21. ↑ Islam, Fahadul; Labib, Rafiuddin Khan; Zehravi, Mehrukh; Lami, Mashia Subha; Das, Rajib «Genus Amorphophallus: A Comprehensive Overview on Phytochemistry, Ethnomedicinal Uses, and Pharmacological Activities» (en anglès). Plants, 12, 23, 23-11-2023, p. 3945. DOI: 10.3390/plants12233945. ISSN: 2223-7747 [Consulta: 2 novembre 2025].
  22. ↑ Mitra, Saikat; Tareq, Abu Montakim; Das, Rajib; Emran, Talha Bin; Nainu, Firzan «Polyphenols: A first evidence in the synergism and bioactivities» (en anglès). Food Reviews International, 39, 7, 24-01-2022, p. 4419–4441. DOI: 10.1080/87559129.2022.2026376. ISSN: 8755-9129 [Consulta: 2 novembre 2025].
  23. ↑ Ezeja, Mi; Omeh, Ys; Ezeigbo, Ii; Ekechukwu, A. «Evaluation of the analgesic activity of the methanolic stem bark extract of dialium guineense (wild)» (en anglès). Annals of Medical and Health Sciences Research, 1, 1, 1-2011, p. 55–62. ISSN: 2141-9248. PMC: 3507093. PMID: 23209955 [Consulta: 2 novembre 2025].
  24. ↑ Reddy, P. Parvatha. Elephant Foot Yam, Amorphophallus paeoniifolius (en anglès). New Delhi: Springer India, 2015, p. 253–266. ISBN 978-81-322-2388-7 [Consulta: 2 novembre 2025].
  25. ↑ Wang, Li-Shu; Stoner, Gary D. «Anthocyanins and their role in cancer prevention» (en anglès). Cancer Letters, 269, 2, 10-2008, p. 281–290. DOI: 10.1016/j.canlet.2008.05.020. ISSN: 0304-3835 [Consulta: 2 novembre 2025].
  26. ↑ Tsuda, Takanori; Horio, Fumihiko; Uchida, Koji; Aoki, Hiromitsu; Osawa, Toshihiko «Dietary Cyanidin 3-O-β-D-Glucoside-Rich Purple Corn Color Prevents Obesity and Ameliorates Hyperglycemia in Mice» (en anglès). The Journal of Nutrition, 133, 7, 7-2003, p. 2125–2130. DOI: 10.1093/jn/133.7.2125. ISSN: 0022-3166 [Consulta: 2 novembre 2025].
  27. 1 2 QIU, Shi; SUN, Hui; ZHANG, Ai-Hua; XU, Hong-Ying; YAN, Guang-Li «Natural alkaloids: basic aspects, biological roles, and future perspectives» (en anglès). Chinese Journal of Natural Medicines, 12, 6, 6-2014, p. 401–406. DOI: 10.1016/s1875-5364(14)60063-7. ISSN: 1875-5364 [Consulta: 2 novembre 2025].
  28. ↑ QIU, Shi; SUN, Hui; ZHANG, Ai-Hua; XU, Hong-Ying; YAN, Guang-Li «Natural alkaloids: basic aspects, biological roles, and future perspectives» (en anglès). Chinese Journal of Natural Medicines, 12, 6, 6-2014, p. 401–406. DOI: 10.1016/s1875-5364(14)60063-7. ISSN: 1875-5364 [Consulta: 2 novembre 2025].
  29. ↑ Mortensen, Alicja; Aguilar, Fernando; Crebelli, Riccardo; Di Domenico, Alessandro; Frutos, Maria Jose «Re‐evaluation of konjac gum (E 425 i) and konjac glucomannan (E 425 ii) as food additives». EFSA Journal, 15, 6, 6-2017. DOI: 10.2903/j.efsa.2017.4864. ISSN: 1831-4732 [Consulta: 6 novembre 2025].
  30. 1 2 3 Tatirat, Orawan; Charoenrein, Sanguansri «Physicochemical properties of konjac glucomannan extracted from konjac flour by a simple centrifugation process». LWT - Food Science and Technology, 44, 10, 15-11-2025, p. 2059–2063. DOI: 10.1016/j.lwt.2011.07.019. ISSN: 0023-6438 [Consulta: 12 novembre 2025].
  31. 1 2 Ji, Jinjun; Shi, Bin. «Preparation method of konjac gum and composition thereof» (en anglès), 29-04-2014. [Consulta: 12 novembre 2025].
  32. 1 2 3 4 5 6 7 Takigami, S. Konjac mannan (en anglès). Elsevier, 2009, p. 889–901. ISBN 978-1-84569-414-2 [Consulta: 6 novembre 2025].
  33. 1 2 Akesowan, Adisak. Viscosity and Gel Formation of a Konjac Flour from Amorphophallus oncophyllus (tesi) (en anglès), 2002 [Consulta: 4 novembre 2025].
  34. 1 2 3 4 Takigami, S. Konjac glucomannan. Elsevier, 2021, p. 563–577. ISBN 978-0-12-820104-6 [Consulta: 9 novembre 2025].
  35. ↑ Xu, Wei; Wang, Sujuan; Ye, Ting; Jin, Weiping; Liu, Jinjin «A simple and feasible approach to purify konjac glucomannan from konjac flour – Temperature effect». Food Chemistry, 158, 9-2014, p. 171–176. DOI: 10.1016/j.foodchem.2014.02.093. ISSN: 0308-8146 [Consulta: 9 novembre 2025].
  36. 1 2 3 4 5 6 7 «Konjac Flour» (en anglès). Konjac Flour, 20-04-2020, p. 1-5 [Consulta: 13 novembre 2025].
  37. ↑ A.Williams, Peter; O. Phillips, Glyn. Introduction to food hydrocolloids (pdf) (en anglès). Woodhead Publishing, 2021, p. 3–26 [Consulta: 13 novembre 2025].
  38. 1 2 3 4 5 6 7 8 Yilan, Sun,; Xiaowei, Xu,; Zhenzhen, Wu,; Hanlin, Zhou,; Xiaoyu, Xie, «Structure, Merits, Gel Formation, Gel Preparation and Functions of Konjac Glucomannan and Its Application in Aquatic Food Preservation» (en anglès). Foods, 12, 6, 1-2023. Arxivat de l'original el 2025-04-16. DOI: 10.3390/food. ISSN: 2304-8158 [Consulta: 11 novembre 2025].
  39. ↑ «Konjac Calorías e Información Nutricional». [Consulta: 10 novembre 2025].
  40. ↑ «Calorías en Slendier Noodle Konjac e Información Nutricional» (en castellà). [Consulta: 10 novembre 2025].
  41. ↑ Borewicz, Klaudyna Aneta. Human gastrointestinal microbiota modulation with dietary prebiotics : an intimate interaction throughout life (tesi) (en anglès). Wageningen University and Research [Consulta: 15 novembre 2025].
  42. 1 2 Reynolds, Andrew N.; Akerman, Ashley P.; Mann, Jim «Dietary fibre and whole grains in diabetes management: Systematic review and meta-analyses» (en anglès). PLOS Medicine, 17, 3, 06-03-2020. e1003053. DOI: 10.1371/journal.pmed.1003053. ISSN: 1549-1676. PMC: 7059907. PMID: 32142510.
  43. ↑ Febrinasari, Ratih Puspita; Rizqia, Puan Nur; Hikmayani, Nur Hafidha «The antidiabetic effects of konjac glucomannan on the clinical outcomes of patients with T2DM: A systematic review» (en anglès). Journal of Pharmacy & Pharmacognosy Research, 12, s1, 01-12-2024, p. S96–S102. DOI: 10.56499/jppres23.1774_12.s1.96. ISSN: 0719-4250 [Consulta: 15 novembre 2025].
  44. ↑ «Food Safety Express 102nd Issue (09/2025) | Centre for Food Safety» (en anglès). [Consulta: 11 novembre 2025].
  45. 1 2 3 Zhu, Yuping; Chen, Xuelian; Song, Gang «Effects of konjac glucomannan on gastrointestinal symptoms and gut microbiota in athletes with functional constipation: a double-blind randomized controlled trial» (en anglès). European Journal of Nutrition, 64, 8, 21-10-2025. DOI: 10.1007/s00394-025-03826-3. ISSN: 1436-6207 [Consulta: 15 novembre 2025].
  46. 1 2 Liu, Qian; Fang, Jie; Huang, Wenqi; Liu, Sining; Zhang, Xueting «The intervention effects of konjac glucomannan with different molecular weights on high-fat and high-fructose diet-fed obese mice based on the regulation of gut microbiota» (en anglès). Food Research International (Ottawa, Ont.), 165, 3-2023, p. 112498. DOI: 10.1016/j.foodres.2023.112498. ISSN: 1873-7145. PMID: 36869507 [Consulta: 15 novembre 2025].
  47. 1 2 Jin, Hong; Wang, Shenwan; Sheng, Jie; Yang, Xiaotong; Li, Jing «Konjac Glucomannan and Its Degradation Products Inhibit Intestinal Lipid Absorption by Regulating Gut Microbiota and the Production of Short-Chain Fatty Acids» (en anglès). Journal of Agricultural and Food Chemistry, 73, 2, 15-01-2025, p. 1203–1218. DOI: 10.1021/acs.jafc.4c06280. ISSN: 1520-5118. PMID: 39743788 [Consulta: 15 novembre 2025].
  48. ↑ Yufen, Yu. Interaction Between Konjac Glucomannan and Gut Microbiota and Its Impact on Health (en anglès) [Consulta: 15 novembre 2025].
  49. 1 2 3 4 DigitalClick. «Understanding Quality Standards for Konjac Products» (en anglès americà), 09-07-2025. [Consulta: 11 novembre 2025].
  50. 1 2 «E 425(ii) - Konjac glucomannan - EU specification» (en anglès americà). [Consulta: 10 novembre 2025].
  51. 1 2 3 4 5 «Quality Control» (en anglès). CHYkonjacgum, 13-11-2025. [Consulta: 13 novembre 2025].
  52. ↑ «GS1 Global Traceability Standard | GS1» (en anglès). GS1. [Consulta: 13 novembre 2025].
  53. ↑ «China Hubei Yizhi Konjac Biotechnology Co., Ltd quality control» (en anglès). [Consulta: 10 novembre 2025].
  54. 1 2 3 Xiao, Huimin; Wang, Lin; Bu, Nitong; Duan, Jie; Pang, Jie «Electrospun Photodynamic Antibacterial Konjac Glucomannan/Polyvinylpyrrolidone Nanofibers Incorporated with Lignin-Zinc Oxide Nanoparticles and Curcumin for Food Packaging» (en anglès). Foods (Basel, Switzerland), 13, 13, 25-06-2024, p. 2007. DOI: 10.3390/foods13132007. ISSN: 2304-8158. PMC: 11240967. PMID: 38998513 [Consulta: 14 novembre 2025].
  55. 1 2 Zhou, Siyu; Peng, Haonan; Zhao, Aiqing; Yang, Xingbin; Lin, Dehui «Konjac glucomannan-based highly antibacterial active films loaded with thyme essential oil through bacterial cellulose nanofibers/Ag nanoparticles stabilized Pickering emulsions» (en anglès). International Journal of Biological Macromolecules, 269, Pt 1, 6-2024, p. 131875. DOI: 10.1016/j.ijbiomac.2024.131875. ISSN: 1879-0003. PMID: 38677701 [Consulta: 14 novembre 2025].
  56. 1 2 Yang, Li; Zhao, Quan; Guo, Zhaoyuan; Liu, Yilin; Gao, Wenxia «Konjac glucomannan hydrogel dressing and its combination with Chinese medicine for the wound treatment» (en anglès). New Journal of Chemistry, 46, 48, 2022, p. 23077–23087. DOI: 10.1039/d2nj04178b. ISSN: 1144-0546 [Consulta: 14 novembre 2025].
  57. ↑ Shao, Jiasheng; Pu, Jian; Chen, Fangfei; Liu, Yuhong; Song, Jian «Konjac glucomannan-based hydrogels with tunable mechanical strength and frictional resistance for biomedical applications» (en anglès). International Journal of Biological Macromolecules, 295, 01-03-2025, p. 139612. DOI: 10.1016/j.ijbiomac.2025.139612. ISSN: 0141-8130 [Consulta: 14 novembre 2025].
  58. 1 2 Yuan, Yi; Wang, Lin; Mu, Ruo-Jun; Gong, Jingni; Wang, Yuyan «Effects of konjac glucomannan on the structure, properties, and drug release characteristics of agarose hydrogels» (en anglès). Carbohydrate Polymers, 190, 15-06-2018, p. 196–203. DOI: 10.1016/j.carbpol.2018.02.049. ISSN: 1879-1344. PMID: 29628238 [Consulta: 14 novembre 2025].
  59. 1 2 Wang, Baoping; Wang, Yue; Cheng, Ping; Han, Jun; Fan, Zhiping «Next-Generation Konjac Glucomannan Hydrogels: Rational Design, Convergent Applications, and Industrial Challenges» (en anglès). Langmuir: the ACS journal of surfaces and colloids, 41, 36, 16-09-2025, p. 89-104. DOI: 10.1021/acs.langmuir.5c02106. ISSN: 1520-5827. PMID: 40892970 [Consulta: 14 novembre 2025].
  60. 1 2 Zhang, Ying-qing; Xie, Bi-jun; Gan, Xin «Advance in the applications of konjac glucomannan and its derivatives» (en anglès). Carbohydrate Polymers, 60, 1, 07-04-2005, p. 27-31. DOI: 10.1016/j.carbpol.2004.11.003. ISSN: 0144-8617 [Consulta: 14 novembre 2025].
  61. ↑ Zhang, Yuan; Aldamarany, Waleed A. S.; Song, Guangming; Liu, Jie; Liu, Sha «Influence of konjac glucomannan and its derivatives on the oral pharmacokinetics of antimicrobial agent in antibiotics cocktails: Keep vigilant on dietary fiber supplement» (en anglès). International Journal of Biological Macromolecules, 251, 01-11-2023, p. 412-420. DOI: 10.1016/j.ijbiomac.2023.126306. ISSN: 1879-0003. PMID: 37573922 [Consulta: 14 novembre 2025].
  62. ↑ Deng, Liling; Zhong, Geng; Zhang, Dongxia; Zhu, Zhaojing; Peng, Yongbo «Effects of Konjac Glucomannan and Its Oligosaccharides on Improvement of Lactose Intolerance as Gut Prebiotics» (en anglès). ACS omega, 9, 27, 09-07-2024, p. 511-525. DOI: 10.1021/acsomega.4c02768. ISSN: 2470-1343. PMC: 11238283. PMID: 39005821 [Consulta: 14 novembre 2025].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Konjac&oldid=37858235»