✕
Vés al contingut

Catanyol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaCatanyol
Tipusllengua mixta i argot Modifica el valor a Wikidata
Ús
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües latinofalisques
llengües romàniques
llengües italooccidentals
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
llengües occitanoromàniques
català Modifica el valor a Wikidata

El catanyol és un mot creuat format per fragments de les paraules «català» i «espanyol», emprat en sentit pejoratiu per a referir-se a la varietat mestissa de la llengua catalana, tant oral com escrita, fruit de la forta influència del castellà dins dels territoris de parla catalana que n'incorpora tant el seu lèxic com les construccions gramaticals,[1] així com una manifestació de la situació regressiva del català com a llengua minoritzada.[2][3] Al País Valencià i a Mallorca hi ha, respectivament, els termes anàlegs castencià (a partir de «castellà» i «valencià»)[4] i castellorquí (de «castellà» i «mallorquí»).[5]

Cal no confondre'l amb l'anomenat catañol (en castellà), que es refereix a, precisament, el contrari, és a dir, a la parla castellana que s'apropia de paraules del català.[6]

Percepcions i valoracions sociolingüístiques

[modifica]

Baldament hi ha autors que valoren l'existència del catanyol com un fenomen sociolingüísticament positiu quan té el seu origen en els castellanoparlants que s'incorporen al català en l'edat adulta, no ho és pas quan es refereix al fet que el jovent català i els mitjans de comunicació en facin ús,[7] ja que això pot fer, a llarg termini, que aquesta situació s'acabi acceptant com a «normal» i que el català esdevingui una mena de calc o dialecte de la llengua castellana.[8][9][10]

Segons el filòleg Pau Vidal, el catanyol provocaria «un efecte o bé de certa comicitat (com si fos la imitació d'un mal aprenent de català, en la línia de l'humor barroer dels anys 1960 i 1970) o bé denota la incapacitat del parlant d'expressar-se correctament».[11][12]

Característiques lingüístiques

[modifica]

Podem veure la minestació del catanyol a partir de diferents calc o interfèrencies procedent del castellà. És el que la bibliografia especialitzada en contacte de llengües ha identificat principalment com calcs lèxics, calcs sintàctics i calcs semàntics.[13][14]

Calcs lèxics

[modifica]

El calc lèxic consisteix en la incorporació tan directe com indirecte (adaptada) de paraules originalment castellanes per la substitució d'altres equivalents catalans. També, inclou la creació d'expressions que imiten models del castellà.[15]

Exemples:

  • Tirar fotos (per fer fotos).
  • Disfrutar (per gaudir).

Calcs sintàctics

[modifica]

Els calcs sintàctics són aquells que afecten l’estructura de l’oració. Son rellevant perquè les diferències del sistema sintàctic entre les dos llengües en el que té a veure pronoms febles, preposicions, ordres dels constituents, etc. Acostuma a produir-se quan el parlant intenta traduïr directament del castellà i és, probablement, un del més visibles en la castellinització actual del català.[16]

Exemples:

  • És per això que → vàlid al català, però sovint substitueix per això o per aquest motiu, per influència del castellà es por eso que.
  • Donar-se compte (per adonar-se).
  • Vaig a + infinitiu per futur immediat quan no implica un desplaçment (per voy a). Ex: Vaig a menjar
  • La gent que viu a Barcelona són… → concordança incorrecta per influència castellana; en català hauria de ser: La gent que viu a Barcelona és…
  • Ús incorrecte o eliminació dels pronoms febles: Explico la història (per L’explico)

Calcs semàntics

[modifica]

Els calcs semàntics es produeixen quan un mot català adopta un significat altern que no li prové, per influència castellana. Això genera desplaçament de sentit, amplicacions semàntiques o usos impropis dins del sistema de la llengua català.[17]

Exemples:

  • Assistir (per ajudar) → calc de asistir; en català assistir significa ser present.
  • Event (per esdeveniment) → calc del castellà evento.
  • Compromís (per compromiso («obligació») → en català compromís significa acord però no s'utilitza per una obligació quotidiana.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Ferrerós, Joan. «Espanyol, ‘catanyol', català». El Punt Avui, 26 juny 2018. [Consulta: 30 desembre 2023].
  2. ↑ Anna Aguilar-Amat i Laura Santamaria. Terminologia i llengües minoritzades, Quaderns, Revista de traducció 3, 1999 101-112.
  3. ↑ Miller, Tiago. «Quan parlar malament és parlar bé: aventures amb el “catanyol”». Núvol, 21-06-2019. [Consulta: 30 desembre 2023].
  4. ↑ www.valencianisme.com, Carta d'Elvira Sanjuan al diari Información, 4.04.2008 Arxivat 2011-11-17 a Wayback Machine. i La endiablada esencia de la audiencia, Levante 3.04.1997 Arxivat 2010-11-17 a Wayback Machine.
  5. ↑ Radatz, Hans-Ingo. El castellano en las tierras de habla catalana (en castellà). Iberoamericana Editorial, 2008, p.113-132. ISBN 8484893480.
  6. ↑ «El «catañol» llega a Madrid» (en castellà), 22-05-2010. [Consulta: 30 desembre 2023].
  7. ↑ Alexandre, Víctor. TV3 a traïció: televisió de Catalunya o d'Espanya?. Barcelona: Proa, 2006. ISBN 84-8437-909-4.
  8. ↑ Pazos i Noguera, Maria-Lluïsa. L'amenaça del català «light». Barcelona: Tibidabo Ediciones, 1990. ISBN 84-86421-66-7.
  9. ↑ «Jordi Sedó presenta «Un Rèquiem pel catanyol» a l'Ametlla del Vallès». Nació Granollers, 14-06-2013. [Consulta: 30 desembre 2023].
  10. ↑ «‘Un rèquiem pel catanyol’ qüestiona la qualitat i l'ús del català», 07-11-2013. [Consulta: 30 desembre 2023].
  11. ↑ «Com es cura el catanyol?». Vilaweb, 08-12-2012. [Consulta: 30 desembre 2023].
  12. ↑ «El catanyol es cura». Núvol, 14-09-2012. [Consulta: 30 desembre 2023].
  13. ↑ Lipski, John M.; Silva-Corvalán, Carmen; Silva-Corvalan, Carmen «Language Contact and Change: Spanish in Los Angeles». Language, 72, 1, 3-1996, p. 146. DOI: 10.2307/416803. ISSN: 0097-8507.
  14. ↑ Pulgram, Ernst; Weinreich, Uriel «Languages in Contact. Findings and Problems». The Modern Language Journal, 37, 8, 12-1953, p. 429. DOI: 10.2307/320055. ISSN: 0026-7902.
  15. ↑ Guardiola Savall, M. Isabel «Institut d’Estudis Catalans, «Diccionari essencial de la llengua catalana», Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2023». Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 21-03-2024, p. 385–390. DOI: 10.7203/caplletra.76.28227. ISSN: 2386-7159.
  16. ↑ Radatz, Hans-Ingo «Joan Solà, Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró, Manuel Pérez-Saldanya (eds.): <i>Gramàtica del català contemporani</i>. Barcelona: Empúries, 2002». Zeitschrift für Katalanistik, 17, 01-07-2004, p. 252–256. DOI: 10.46586/zfk.2004.252-256. ISSN: 0932-2221.
  17. ↑ Payrató, Lluís; Nogué, Neus «The oral corpora in Catalan and research into casual Catalan: the corpora of conversation and functional varieties of the Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB)». Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 07-10-2020, p. 155–199. DOI: 10.7203/caplletra.69.17268. ISSN: 2386-7159.

Bibliografia

[modifica]
  • Vidal, Pau. Catanyol.es. El catanyol es cura. Interferències castellà-català. Barcanova, 2012. ISBN 9788448930974. 
  • Sedó, Jordi. Un rèquiem pel catanyol. Malhivern, 2013. ISBN 9788493998523. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Catanyol&oldid=37544682»