Vés al contingut

Josefina Castellví i Piulachs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosefina Castellví i Piulachs
Imatge
(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Josefina Castellví Piulachs Modifica el valor a Wikidata
1r juliol 1935 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort2 febrer 2026 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Delegada Consell Superior d'Investigacions Científiques
1984 – 1986 – Carles Miravitlles i Torras  Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaContribución a la biología de skeletonema costatum (Grev.) Cleve Modifica el valor a Wikidata (1969 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiRamon Parés i Farràs Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Antàrtida
Barcelona
Madrid
París
Andorra la Vella Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbiòloga, escriptora, oceanògrafa, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConsell Superior d'Investigacions Científiques
La Sorbona Modifica el valor a Wikidata
Premis

Josefina Castellví i Piulachs (Barcelona, 1 de juliol de 1935 - Barcelona, 2 de febrer de 2026) va ser una biòloga i oceanògrafa catalana,[1] especialista en microbiologia marina.[2]

Biografia

[modifica]

Va néixer durant la República, un any abans de l'esclat de la Guerra Civil espanyola. Filla d'un metge i d'una mestressa de casa, va estudiar a l'Institut Montserrat.[3] Es va llicenciar en Biologia a la Universitat de Barcelona el 1957 i aleshores marxà a França, on el 1960 s'especialitzà en oceanografia i va fer alguns cursos pràctics a la Sorbona. Es va doctorar en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona el 1969. Des del 1960 va treballar a l'Institut d'Investigacions Pesqueres (des de 1987 anomenat Institut de Ciències del Mar) del Consell Superior d'Investigacions Científiques, del qual va ser directora els anys 1994-1995 i delegada a Catalunya.[4]

Fou pionera de la presència catalana a l'Antàrtida i el 1984 va ser la primera dona de l'estat espanyol a participar en una expedició internacional a l'Antàrtida[5][6] col·laborant, d'una manera rellevant, en l'organització de la recerca juntament amb el químic Antoni Ballester i Nolla. I va dirigir la instal·lació de la Base Antàrtica Espanyola Joan Carles I a l'illa Livingston, de la qual fou cap del 1989 al 1997.[7][8][9][10] Tot plegat va propiciar que Espanya entrés com a membre del tractat Antàrtic (1988). A la península Hurd de l'illa Livingston, prop d'on van instal·lar la base Antàrtica, es troba el pic Castellví, nomenat així en honor seu.[11]

El 1994 va rebre la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona i el 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 2007 va ser l'encarregada de fer el pregó de les Festes de la Mercè, amb un discurs en què va reivindicar una Barcelona més propera al mar.[12] Des del 2010 va presidir la Universitat d'Estiu d'Andorra. Va ser vicepresidenta del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya.[4]

El 8 d'octubre de 2013, va ser distingida amb el Premi de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el 13 de maig de 2014 va ser nomenada catalana de l'any.[13] El 5 de març de 2015 va rebre la Medalla August Pi i Sunyer de la Facultat de Medicina de la UB, en el marc de la commemoració del Dia Internacional de les Dones.[14] La investigadora Josefina Castellví va ser la primera dona a rebre aquesta distinció. L'any 2016 se li va atorgar la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats. El juliol de 2019 l'Institut de Ciències del Mar li va retre un homenatge, amb la descoberta d'una placa commemorativa de l'Aula Pepita Castellví.[15][16]

Obres

[modifica]
  • Yo he vivido en la Antártida (1996)
  • Ecología marina (1967)
  • El paper que juguen els oceans en l'equilibri del planeta Terra (2005)

Llegat

[modifica]

Va publicar més de setanta treballs científics i va participar en trenta-sis campanyes oceanogràfiques.[5] Va ser votada en un procés participatiu fet el març del 2010 a Palafrugell de dones que mereixen un carrer.[17] El març de 2018 un institut públic de Viladecans va canviar oficialment el seu nom a Institut Josefina Castellví i Piulachs en reconeixement de la seva carrera. El juny de 2024 es va fer públic que la Biblioteca de Bon Pastor de Barcelona també duria el seu nom.[18]

Premis i reconeixements

[modifica]
  • Premi Proèmula 1994 a la dona directiva de l'any.[19]
  • Medalla d'Or al Mèrit Científic de l'Ajuntament de Barcelona (1995).
  • Medalla Narcís Monturiol al Mèrit Científic i Tecnològicde la Generalitat de Catalunya, (1996).
  • Dama de Goya de la Asociación Española Amigos de Goya (1997).
  • Premi Fundació Imhotep-Creu Blanca (1998).
  • Premi Nacional 1998 de la Sociedad Geográfica Española.
  • Encomienda al Mérito Civil (2002).
  • Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2003).
  • Premi Medi Ambient 2003 de la Companyia Nacional Suïssa.
  • Premi Esteve Bassols «Senyora de Barcelona» (2005).
  • Catalana de l'any 2013. Guardó que atorga El Periódico de Catalunya des de l'any 2000 a una personalitat destacada de la societat catalana. Els lectors del diari proposen els candidats i són els encarregats de decidir-ne el guanyador.
  • Medalla August Pi i Sunyer (2015).
  • Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats (2016).

Filmografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «S’ha mort Josefina Castellví, pionera de la recerca a l’Antàrtida». VilaWeb, 4 febrer 2026 [Consulta: 3 abril 2026].
  2. «Josefina Castellví i Piulachs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  3. «Josefina Castellví i Piulachs (1935)». Arxivat de l'original el 2014-12-20. [Consulta: 16 abril 2013].
  4. 1 2 «Mor l'oceanògrafa Josefina Castellví i Piulachs, membre del Patronat de la URL (2000-2016)». Universitat Ramon Llull, 5 febrer 2026. [Consulta: 3 abril 2026].
  5. 1 2 «La Facultat de Medicina guardona l'oceanògrafa Josefina Castellví». Universitat de Barcelona, 6 març 2015. [Consulta: 9 març 2015].
  6. «La abuela científica regresa a la Antártida». El Mundo, 6 desembre 2013. [Consulta: 9 març 2015].
  7. Currículum publicat per l'IEC
  8. Biografia Arxivat 2018-10-21 a Wayback Machine. al web del CSIC
  9. Serra, Joan «Josefina Castellví: “Em van dir: «Filla, això és un ofici per als homes»”». Diari Ara, 8 març 2014.
  10. «“En los hielos de la Antártida está escrita la vida del planeta”». La Vanguardia.
  11. «SCAR Composite Gazetteer» (en anglès). [Consulta: 28 febrer 2017].
  12. Sanz, Rosa Mari. «Josefina Castellví reivindica els barris en el pregó de la Mercè». El Periódico de Catalunya, 22-09-2007. [Consulta: 26 agost 2019].
  13. ARA Barcelona. «La biòloga Josefina Castellví, Catalana de l'Any 2013». Diari Ara. [Consulta: 13 maig 2014].
  14. «La Facultat de Medicina guardona lʼoceanògrafa Josefina Castellví». Universitat de Barcelona, 6 març 2015. [Consulta: 3 abril 2026].
  15. «El CSIC rinde homenaje a Josefina Castellví» (en castellà), 09-07-2019. [Consulta: 7 desembre 2019].
  16. «Història – Institut Josefina Castellvi» (en castellà). Arxivat de l'original el 2021-09-11. [Consulta: 11 setembre 2021].
  17. Puig, Evarist «Les dones esperantistas de la Vila». Revista de Palafrugell [Palafrugell], núm. 208, 2-2011, p. 23.
  18. «L'oceanògrafa i biòloga Josefina Castellví donarà nom a la Biblioteca Bon Pastor». Ajuntament de Barcelona, 01-06-2024. [Consulta: 5 juliol 2024].
  19. «Professora Josefina Castellví». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 9 març].
  20. Els records glaçats a TV3 a la carta]
  21. «"Els records glaçats" Nominat al Premí Gaudí 2014 com a "Millor pel·lícula documental" La història d'una gran epopeia vital d'una pionera, dona i científica». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 09-04-2014 [Consulta: 22 març 2021].
  22. «Els records glaçats». El Punt Avui [Consulta: 22 març 2021].

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]